PREMSA

NOTES DE PREMSA

 


 

Discurs de cloenda de Damià Vernet (GEPEC-Ecologistes de Catalunya) a  la 19ª Trobada Ecologista i de Plataformes dels Països Catalans (28 de maig de 2005)

Com a President de GEPEC-Ecologistes de Catalunya, entitat organitzadora d’aquestes Trobades, conjuntament amb la Plataforma en Defensa de l’Ebre i la Federació Ecologistes de Catalunya, em diuen que em toca fer un discurs de cloenda. Però vull dir-vos que el discurs de cloenda ja l’heu fet tots vosaltres, l’heu fet amb totes les conclusions d’aquestes taules rodones, grups de treball i debats que hem portat a terme en aquest cap de setmana, un discurs que ha servit per posar en evidència allò que s’intuïa des de fa temps arreu dels Països Catalans:

 

1- En primer lloc, que les agressions al territori i al medi ambient no tenen color polític, ni pàtria, ni punts cardinals. S’estenen com taca d’oli al llarg del temps i de l’espai comú i són font inesgotable de conflictes. Mostren la greu discrepància que existeix entre la societat civil i el poder polític. Mostren la manca crònica de diàleg, consulta i participació entre el poder dominant i les entitats compromeses amb la conservació del territori. Mostren la volubilitat, la insostenible lleugeresa de l’ésser polític, el seu doble o triple llenguatge (segons el temps electoral, segons el càrrec ocupacional, segons la comarca, segons el fòrum de debat ...). Tot plegat, un brillant exercici d’allò que els polítics anomenen PRAGMATISME, els ecòlegs anomenen ADAPTACIÓ AL MEDI i les persones vulgars com jo o com vosaltres anomenem senzillament HIPOCRESIA, CINISME I CARA DURA.

 

2- En segon lloc, que la sostenibilitat del territori i la salut ambiental en els PP.CC. mostra els mateixos o pitjors símptomes que la sostenibilitat de la nostra llengua comuna: una autèntica llosa sobre els dos puntals essencials del nostre patrimoni, una vergonya per als nostres polítics que s’han mostrat incapaços de defensar els drets de primogenitura del país i han acceptat massa vegades el plat de llenties a canvi d’unes normes ambigües, permissives, covardes i incoherents. La incontinència i la inconstància normativa dels nostres governants ha oblidat que, al contrari d’ells, la naturalesa no trenca mai les seves normes i que tard o d’hora ens passarà factura.

 

3- En tercer lloc, que la història recent de Catalunya ens ensenya que en dos anys de renovació política no s’ha produït cap renovació ideològica de fons que asseguri que les premisses de la sostenibilitat ambiental, l’equilibri ecològic i el principi de precaució transcendeixin la tecnocràcia administrativa i afrontin el desenvolupament del país amb criteris de benestar que no siguin els del pur i dur creixement de l’activitat econòmica i del producte interior brut. Debats com els que s’han produït sobre els transgènics, les centrals i les línies elèctriques en el medi rural, la gestió dels residus, el control de la contaminació, etc... posen en evidència que estem molt lluny d’una societat regida per criteris de bones pràctiques ecològiques. I tanmateix, mai com fins ara no s’ha utilitzat a Catalunya un lèxic ecologista tan pintoresc. El nostre argot s’ha convertit en l’idioma oficial d’alguns departaments de la Generalitat. Però aquest llenguatge mediambientalment correcte, lligat a aquests pomposos autoqualicatius ecologistes d’alguns socis del govern, només ha servit per vulgaritzar els nostres missatges i per desacreditar la paraula “ecològic” i “ecologista” tant en el àmbits més radicals com en els més conservadors.

 

4- En quart lloc, que cap govern d’arreu dels PP.CC. ha sabut canviar les formes més elementals de cara a una adequada relació institucional amb els moviments ecologistes representatius del territori. La màxima cristiana “els que no esteu amb mi, esteu contra mi” continua vigent a Catalunya malgrat les esperances posades en el canvi. La discrecionalitat i la tendenciositat que havia marcat l’estratègia de CiU durant 20 anys en les relacions amb la societat civil ha continuat.

 

S’han servit de l’hàbil sistema que Susan George ja preconitzava en el seu INFORME LUGANO: “Permetre que les ONG tinguin estatus consultiu en òrgans formals que es reuneixin en intervals regulars. S’ha demostrat –deia Susan George- que aquest model serveix perquè les ONG siguin més constructives i responsables, és a dir, molt menys radicals, desafiants i rebels!”. Així, per aquesta via, s’ha potenciat l’amiguisme institucional i subvencional cap a federacions i grups afins als objectius del govern, així com la marginació d’aquells grups susceptibles de provocar o recolzar conflictes socials quan les decisions polítiques de desenvolupament topen de ple amb la preservació del territori (un record molt especial en aquesta marginació i en aquest buit per al Delegat del Govern a les Comarques de Tarragona, senyor Xavier Sabaté). També s’ha mantingut la coneguda pràctica de voler comprar les nostres ànimes a base de projectes fantasmes, convenis utòpics i comissions de seguiment etèries que només han estat fum i fum! Senzillament perquè han vist que ni al GEPEC, ni als Ecologistes de Catalunya ni a les Plataformes Meridionals se’ls pot tapar la boca a canvi de diners.


Exemples concrets d’aquesta pèssima praxis política en podríem trobar arreu del territori però ens concretarem en el camp d’actuació del GEPEC-Ecologistes de Catalunya (Terres de l’Ebre i Camp de Tarragona):


1- Hem vist polítics d’Esquerra en processó cap a Flix dient que l’empresa ERCROSS no podia ser responsable d’uns abocaments que s’han produït durant dècades per manca de legislació (amb un RDPH que data de 1987 i estableix clarament la prohibició de contaminar cap medi receptor).


2- Hem sentit polítics del govern de Catalunya dient que les responsabilitats econòmiques d’ERCROS en la neteja del riu Ebre posarien en perill centenars de llocs de treball. I deien això sense cap rubor, mentre l’empresa ERCROS es dedicava a comprar altres empreses químiques (ARAGONESAS)  i permetia que els seus accionistes guanyessin a la Borsa només en el que portem del 2005 un 102 % . Saben què vol dir això, oi ? Que un accionista  d’ERCROS que al gener tenia 20 milions d’euros ara en té més de 40, però el riu Ebre probablement l’haurem de pagar entre tots, nosaltres, és clar.


3- Hem sentit il·lustres polítics pregonant la necessitat de l’Estalvi d’aigua, de nova Cultura de l’aigua, de sequera ... i oblidant que aquests mateixos polítics o els seus partits han estat durant anys i anys –i continuen- a la Diputació de Tarragona permetent que es faci una vergonyosa promoció gratuïta dels Camps de Golf! La Diputació ha fet això durant anys: uns camps de golf que han demostrat meridianament que no són sinó tapaderes legals per urbanitzar territori rústic i que aquí a les nostres comarques estan autoritzats per l’Agència Catalana de l’Aigua per a l’ús (i abús) de pous subterranis (i no d’aigua de depuradora!).


4- També hem contemplat com el fracàs estrepitós de la gestió dels residus municipals ha empès el govern a ressuscitar, o batejar, o reanimar, aquelles instal·lacions posades en dubte des de la fàcil oposició: abocadors (com el de Tivissa o el de l’Aldea), gasificadores (A Móra) , metanitzadores (A Botarell i a Tarragona), incineració en cimenteres (Alcanar), etc. Tot senzillament per la manca de valentia política d’estirar les orelles i sancionar una bona colla d’alcaldes incompetents (la majoria dels seus propis partits) que no han posat els medis necessaris per reduir i reciclar els residus que generen els seus ciutadans.

 
5- Finalment (per a què seguir?) hem vist tones i tones d’incongruència energètica a les comarques de Tarragona (no cal anar a Bescanó). Així, hem vist estupefactes com a la presència estremidora de les nostres tres centrals nuclears, s’han afegit dues tèrmiques a Tarragona, s’ha aprovat la construcció d’una altra tèrmica a Vandellòs, s’està demanant de fer una altra tèrmica a Riba-roja ... i això sense comptar un centenar de projectes de centrals eòliques arreu de les nostres costes, planes i muntanyes. Deu ser que els tarragonins gastem molta llum per trobar-nos les nostres vergonyes!!!

 

Si arribem a la conclusió que cap renovació política ha comportat, comporta ni comportarà una adequada renovació en les relacions entre el medi i l’ésser humà, no tenim altre remei que concloure que a través d’aquestes Jornades hem de veure la necessitat de construir una xarxa ecologista dels PPCC en defensa del territori que permeti la coordinació de tots aquells que estem lluitant per la conservació del medi ambient (plataformes, grups ecologistes ... ). Hauríem de reflexionar sobre la prol·liferació indiscriminada de grupúsculs, plataformes locals i entitats de tan curta durada com la resolució del seu problema i potenciar la coordinació d’esforços i d’ infraestructures logístiques i humanes de caràcter permanent.

 

No ens toca més remei que assumir que la pressió social, la denúncia pública, EL CRIT!  ... és l’únic llenguatge que la classe política està disposada a escoltar. Però hem de pressionar, denunciar, cridar ... amb ARGUMENTS!!!! , amb arguments seriosos, amb el pes d’informes científics, amb el coneixement i ús adequat de les lleis i del procediment administratiu, amb dades tècniques, amb estudis ecològics rigorosos ... Perquè si bé el CRIT serveix perquè ens escoltin els polítics, els ARGUMENTS serveixin perquè ens escolti la societat i ens respecti el país.

 

 

Tortosa, 28 de maig de 2005       Damià Vernet i Barceló     President del GEPEC-EdC


 

27 de maig de 2005. Comunicat de Premsa de la Plataforma Antiincineradora de la Vall del Ges  : QUÈ ESTÀ CREMANT L’ACTUAL TÈRMICA DE SANT PERE DE TORELLÓ?

 

            Actualment, i des de fa mesos, a la tèrmica “d’estelles” de Sant Pere de Torelló  s’hi està cremant molta quantitat i diversitat de materials, com  pot  comprovar tothom qui s’hi acosta. A la fusta s’hi afegeixen plàstics de tota mena, PBC, porexpan, aglomerats, plastificats, melamines, fibra de vidre, vernissos, fibres tèxtils, etc. la combustió dels quals és altament contaminant.

            Des de fa mesos que el Departament de Medi Ambient n’estava al corrent, amb un abundant reportatge gràfic realitzat amb data de 10 de desembre del 2004 que la Plataforma els va fer arribar , amb data de 16 de desembre i, poc  més tard, també  en una entrevista amb el Departament, el 26 de gener de 2005. Dies després, el 7 de febrer, i també en el curs d’una entrevista, aquest mateix reportatge es va fer arribar a l’empresa CESPA, la principal del grup d’ empreses que formen CERR SL., gestora de la tèrmica i promotora del projecte al qual s’oposa la Plataforma. 

            Des de llavors res no ha canviat. Dia a dia el combustible que arriba a la tèrmica ha continuat sent el mateix;  i així, fins al present.

            La comissió de seguiment de l’actual tèrmica de Sant Pere de Torelló no s’ha reunit des de desembre del 2002, malgrat les reiterades demandes del representant de la Plataforma Antiincineradora en aquesta comissió.

            En vista de tot això, amb data 27 d’abril de 2005 es va procedir a l’aixecament d’una acta notarial que recull alguns dels materials que s’utilitzen a la tèrmica en aquests moments.

            Amb la voluntat de que es redreci la situació i la tèrmica funcioni adequadament i per tal d’informar a qui ha de controlar què s’hi crema, amb data de 20 de maig hem fet  arribar còpia de  l’acta notarial al  Conseller de Medi Ambient i Habitatge, Senyor Salvador Milà , a la Consellera de Salut, senyora  Marina Geli i, amb data d’avui,  també  a la  Fiscalia de Medi Ambient per si considera que hi ha d’intervenir.

            Ens qüestionem, un cop més,  la credibilitat que ens pot merèixer el grup d’empreses que gestionen actualment la tèrmica i que pretenen construir i gestionar una instal·lació deu vegades més gran al costat d’aquesta.

                                                           PLATAFORMA ANTIINCINERADORA DE LA VALL DEL GES

 


Enhorabona!

  Els ciutadans afectats per la central tèrmica Banyeres-Beneixama aconsegueixen  aturar el projecte amb les  seues.mobilitzacions.

 

L'empresa Global 3 Peaker, SLU ha renunciat a la construcció d'una central tèrmica de gas de cicle combinat als termes municipals de les poblacions de Banyeres de Mariola i Beneixama. En una carta adreçada a la Direcció General de Qualitat i Avaluació Ambiental del Ministeri de Medi Ambient, els responsables de l'empresa justifiquen la seua decisió «davant l'oposició que els ajuntaments implicats han manifestat al projecte» i per la posició en contra de moltes organitzacions socials de la zona.
     La renúncia dels promotors al projecte ha estat l'efecte de la contundència de les mobilitzacions dels ajuntaments de l'Alcoià, l'Alt Vinalopó i la Vall d'Albaida; de la societat civil organitzada en una Coordinadora anticentral formada per particulars, grups, institucions, associacions, fundacions, centres, partits, sindicats, colles, etc.; i de la pressió exercida a la Diputació d'Alacant, a les Corts Valencianes i al Congrés dels Diputats per diferents partits polítics.
     Els darrers mesos, des de la web notermica.org de la Coordinadora Contra la Central Tèrmica Banyeres-Beneixama, s'ha animat insistentment els ciutadans a lluitar contra el projecte de la central tèrmica perquè, segons la Coordinadora, era «possible influir en la decisió final dels promotors mitjançant la pressió ciutadana.» 

 

Del Butlletí de la Plataforma, de maig de 2005

QUÈ ESTÀ PASSANT AMB LA TÈRMICA?      L’AMENAÇA CONTINUA

 

El dia 16 de marc  l’ajuntament de  Sant Pere de Torelló difon a bombo i platerets,   que l’empresa CERR SL. li ha sol·licitat la resolució del contracte.

 

El 21 de març  la Plataforma Antiincineradora de la vall del Ges sol·licita la confirmació d’aquesta notícia al Departament de Medi Ambient i Habitatge, a l’ajuntament de Sant Pere de Torelló i a l’empresa CERR. SL.

 

L’ajuntament  diu que l’empresa  ha sol·licitat  retirar-se, però no explica si l’ajuntament ha acceptat aquesta renúncia.

 

CERR SL. no vol marxar si no és amb una contrapartida important, amb un plec de condicions que fa difícil una sortida pactada.

 

El Departament de Medi Ambient i Habitatge (DMAH), que és qui ha de resoldre l’autorització ambiental del projecte presentat per CERR SL., no ens ha respost  fins ara, però el conseller Salvador Milà  explica  que les negociacions entre CERR SL. i el Departament continuen  i que la seva intenció és autoritzar,  una planta de biomassa, de tota mena de biomassa, que a més  que exporti electricitat.  

 

Davant d’aquesta confusió, la Plataforma Antiincineradora insisteix en que, en les circumstàncies actuals, tenim una oportunitat per fer una nova tèrmica  exclusivament  de biomassa forestal  i amb una dimensió  proporcionada únicament a al  servei  d’aigua  sanitària i  calefacció de Sant Pere de Torelló. És a dir, una planta  tal com han  expressat els ajuntaments de la vall del Ges, el Consell Comarcal d’Osona i l’Agenda XXI del Pla Estratègic de la vall del Ges, Orís i Bisaura.

 

Davant la falta d’informació del DMAH i pel que es desprèn de les declaracions de fer una central  que doni electricitat, aigua calenta i calefacció a tota la vall del Ges, ens temem que el que es vulgui acabar fent a Sant Pere de Torelló sigui una macrocentral que tots rebutgem.

 

Ara més que mai cal estar atents al desenvolupament d’aquestes negociacions entre empreses, ajuntament  de Sant Pere de Torelló i Departament de Medi ambient i Habitatge.

 

Ara més que mai creiem que el diàleg i la transparència s’haurien d’imposar, si és que es volen trobar solucions factibles per totes les parts implicades en el conflicte.

 

QUÈ CREMA L’ACTUAL TÈRMICA DE SANT PERE DE TORELLÓ?

 

Actualment a la tèrmica  de Sant Pere de Torelló, com es pot veure a les fotos que acompanyen aquest text i com tothom qui s’hi acosti pot observar directament, s’està cremant molta quantitat i una gran diversitat de residus.

A la fusta  s’hi afegeixen plàstics de tota mena, pbcs, porexpans, aglomerats plastificats, melamines, fibra de vidre, vernissats, fibres tèxtil,  etc. la combustió dels quals és altament contaminant .

Ens preguntem com aquesta empresa, que és la que proposa una gran instal·lació a Sant Pere de Torelló, podrà garantir-hi el respecte i el compliment estricte del combustible establert a la llicència d’activitats,  si no és capaç de complir-lo ara en una planta molt més reduïda?

Quina credibilitat mereix aquest grup d’empreses ? Podem deixar a les seves mans el futur de la nostre salut i del medi ambient de la vall del Ges?

El Departament de Medi Ambient i Habitatge és coneixedor d’aquesta situació des de fa mesos. Fins ara, no ha fet cap control ni inspecció. Una negligència que posa en perill la salut dels habitants de la vall. Quina credibilitat pot tenir per controlar en el futur una empresa que multiplicarà per deu  les dimensions de l’actual tèrmica.

 

  PER QUÈ A MOLINS, SÍ I A SANT PERE DE TORELLÓ, NO?

                                              

No s’entén l’obstinació del Departament de Medi Ambient i Habitatge  en promoure una gran instal·lació a Sant Pere de Torelló  quan , amb una simple remodelació de la tèrmica existent i cremant molt poques tones de biomassa  forestal se solucionaria la calefacció dels 450 usuaris del  poble i seria rendible .

L’exemple el tenim a Molins de Rei, amb una tèrmica que és presentada com a model sostenible per la mateixa administració. Aquesta dona aigua calenta i calefacció a 680 habitatges  i utilitza únicament 2.200 tm. per any de  biomassa exclusivament forestal i agrícola (closques d’ametlles, avellanes, pinyolada...) i gas natural en  puntes de consum.

D’aquesta manera sí que es pot garantir la disponibilitat de  la biomassa forestal al llarg del temps , ja que aquesta no és fàcilment disponible en quantitats superiors.

A Sant Pere correm el perill que, amb el pretext de fer una macroplanta de biomassa, s’acabi cremant, com passa ara, tota mena de residus, alguns d’ells, altament contaminants, atesa l’escassa disponibilitat de  biomassa forestal.

Per què el Departament no aposta per la via de Molins de Rei  a Sant Pere de  Torelló?  De  ben segur que resoldria la calefacció del poble i satisfaria tothom.

Com pot ser que  una qüestió que sembla tant de sentit comú no es dugui  a terme? Com hem d’interpretar l’actitud del DMAH (Departament de Medi Ambient) ? Què hi ha al darrera de tot plegat?

No serà que hi ha altres interessos –econòmics-  en aquest afer que impulsen la creació d’una gran planta amb diversos pretextos (valorització, Kioto,..)?

 

 

 


 SETMANARI “ TORELLÓ”:   maig de 2005

D’incineradora a planta valorització energètica ?

 

Fa poc, el conseller de Medi Ambient, Salvador Milà, va manifestar a la Plataforma Antiincineradora que pretenia que es construís una "planta de valorització energètica" amb biomassa a Sant Pere de Torelló per donar calefacció i electricitat a tota la vall del Ges. També va dir que la negociació amb les empreses continua.

El senyor Milà  sembla insensible a la voluntat de la comarca, expressada per ajuntaments, partits, Consell Comarcal, Agenda XXI, i tantes i tantes persones i entitats que aposten per una planta únicament per a la calefacció a Sant Pere i  exclusivament de biomassa forestal.

En un lloc amb inversió tèrmica i boires persistents que dificulten la dispersió dels gasos, prop d’un PEIN (Bellmunt), desaconsellat pels tècnics per implementar-hi  instal·lacions  amb emissions contaminants, ens preguntem com la Conselleria pot  pensar que és el lloc idoni per a una planta que exporti electricitat i autoritzar-hi  una biomassa tan diversa que contamini i posi en perill la salut de les persones.

“Valoritzar energèticament” els  residus que contaminen no és acceptable.. Es pot valoritzar la llum del sol, el vent o la  geotèrmia, però no podem valoritzar els residus industrials perquè no es pot “valoritzar”  la salut de les persones.

Aquest projecte no respon tampoc a cap mapa energètic nacional, amb arguments que responguin a factors tècnics, climàtics, ambientals i socials, ja que ara per ara no existeix.

No s’entén l’obstinació del Departament en promoure una gran planta a Sant Pere quan, amb una simple remodelació de la tèrmica existent i cremant molt poques tones de biomassa  forestal se solucionaria la calefacció dels 450 usuaris del  poble .

L’exemple el tenim a Molins de Rei, amb una tèrmica que és presentada com a model  per la mateixa administració. Aquesta dona aigua calenta i calefacció a 680 habitatges  i utilitza únicament 2.200 tm per any de  biomassa exclusivament forestal i agrícola (closques d’ametlles, avellanes, pinyolada...) i gas natural en puntes de consum.

Per què el Departament no aposta per aquesta via a Sant Pere de  Torelló?  De  ben segur que resoldria la calefacció del poble i satisfaria tothom.

No serà que hi ha altres interessos –econòmics-  en aquest afer que impulsen la creació d’una gran planta amb diversos pretextos (valorització, Kioto,..)? 

Esperem - l’esperança és la darrera cosa que es perd- que finalment el seny s’imposi.

 


 

 NOTA DE PREMSA  DE LA PLATAFORMA ANTIINCINERADORA              29 de març de 2005

 

Davant del comunicat de l’ajuntament de Sant Pere de Torelló en que anuncia que CERR SL ha demanant resoldre el contracte en no poder tirar endavant el projecte que va presentar a avaluació ambiental  el 2002 i que la Generalitat   proposava autoritzar si bé amb algunes modificacions pel que fa al combustible,  la Plataforma Antiincineradora de la Vall del Ges vol fer constar:

 

1. La Plataforma sol·licitarà, tant al Departament de Medi Ambient, com al grup d’empreses CERR SL, com a l’ajuntament de Sant Pere de Torelló, informació més concreta, ja que considera que la informació donada és insuficient i que deixa molts interrogants i punts foscos per aclarir.

 

2. No cal dir que aquesta notícia, si es confirmés, donaria un tomb significatiu al conflicte que fa quatre anys que dura. Estaríem davant d’una ocasió única per tal  de reconduir-lo i arribar a una solució que passaria inexcusablement per proveir Sant Pere d’un servei de calefacció col·lectiva dimensionat per a aquesta única necessitat i que utilitzés com a combustible exclusivament biomassa forestal.

 

3. Per endegar aquest procés la Plataforma reclama a les administracions i empreses implicades la màxima transparència i el màxim diàleg per tal que la solució definitiva pugui ser assumida per la societat de la vall.

 

4.- Ara més que mai la Plataforma es mobilitzarà per tal que el sentit comú i la responsabilitat  en la presa de decisions s’imposin i vigilarà per tal no es tornin a prendre decisions unilaterals que divideixin la població i amenacin la salut pública i el medi ambient de  la vall del Ges.

 

 


 

NOTA DE PREMSA DE LA PCRR                31 de març de 2005

 Decepció entre les entitats de la PCRR després de la reunió amb el Conseller

A la reunió mantinguda ahir entre el Conseller de Medi Ambient, la secretària general del Dep. de Medi Ambient i el gerent de l’Agència de Residus de Catalunya, i les entitats de la Plataforma Cívica per la Reducció de Residus, es va poder constatar les profundes diferències de criteri existents entre les representants polítics i els dels col·lectius socials i ecologistes.

En una primera intervenció es va fer una explicació per part de la PCRR dels plantejaments exposats a la Declaració de Cruïlles; s’hi va denunciar la política continuista del DMAH, la manca de polítiques concretes i efectives de prevenció i de millora i ampliació dels resultats de recuperació de residus, les recollides selectives, així com també l’ús demagògic i enganyós que s’està fent d’aspectes com l’aplicació del Protocol de Kyoto en substituir combustibles convencionals per residus en instal·lacions com cimenteres o plantes tèrmiques. Així mateix se li van fer arribar la valoració i esmenes de la PCRR als avantprojectes de llei reguladora de residus i del cànon (vegeu annexos a la nota de premsa).

Les entitats de la PCRR van destacar també el fet que l’administració actual fa servir el mateix discurs que el de les administracions anteriors quan es volia desacreditar i desautoritzar a entitats i ciutadans/es amb posicionaments d’oposició a projectes desenvolupats o en projecció.

En una segona ronda buig inertitzat per restauracdsffsdfdffreres,...com a substitut dels abocadors tradicionals. En quant als conflictes condf va remetre a

La percepció generalitzada dels col·lectius a la sortida de la reunió va ser de decepció i preocupació davant la constatació de que l’administració actual no és prou sensible a les demandes ciutadanes ni prou agosarada per tirar endavant línies veritablement preventives i sostenibles per la gestió dels residus a Catalunya i de real participació ciutadana en les decisions que afecten al territori i a la salut del medi ambient i les persones.

 

Esmenes a l’avantprojecte de modificació de la Llei Reguladora de residus 6/1993 i al avantprojecte de Llei de finançament de les infraestructures de tractament de residus i del cànon a la deposició dels residus

Les entitats de la Federació d’Ecologistes de Catalunya (Ecologistes de Catalunya), considerem imprescindible que la revisió del marc jurídic sobre residus a Catalunya incorpori criteris determinants d’una gestió preventiva i sostenible dels residus que trobem a faltar; ja que és fa palès que la gestió dels residus a casa nostra ha entrat en un clar estancament i a punt de fer un retrocés important.

 

RESUM DE LES ESMENES PRESENTADES AL DMAH (Departament de Medi Ambient i Habitage)

1.      La modificació de la llei no aprofita per marcar objectius de reducció, reutilització i mesures econòmiques i fiscals per afavorir la minimització de residus i la producció neta. Per això proposem que el Govern de la Generalitat elabori en un període d’un any una Llei Catalana de Prevenció de Residus.

2.      Malgrat que la pròpia llei 11/2000 Reguladora de la incineració marcava que s’havien d’harmonitzar les dues lleis no s’ha tingut en compte. Proposem recollir tot l’articulat de la Llei reguladora de la incineració 11/2000.

3.      És imprescindible aplicar sempre els principis de la normativa comunitària de suficiència i proximitat de les instal·lacions de tractament i recuperació dels residus; per això proposem la retirada d’aquest redactat del article 13 on es diu que ”La valorització dels residus tindrà caràcter prioritari enfront l’aplicació dels principis de suficiència i proximitat” i la substitució per un redactat on es refrendi que cal respectar el criteri de proximitat en la construcció de les instal·lacions de tractament preventiu.

4.      S’han d’incorporar els criteris, mitjans i objectius específics per minimitzar els residus i els residus perillosos ja que fins ara no s’han plantejat objectius clars.

5.      La proposta de declarar les instal·lacions de tractament finalista d’utilitat pública és molt perillosa ja que crea una gran indefensió als veïns, més enllà de la inclusió de l’expropiació forçosa. Tot plegat pot comportar el conflicte social. Proposem la retirada de l’article 14. 3:

6.      Segueix sense aplicar-se la obligació del lliurament separat de la FORM a tots els municipis catalans. Proposem que la llei obligui clarament al lliurament separat de la FORM i la resta de materials susceptibles de valorització material a tots els municipis i que inclogui una calendarització d’aquestes obligacions.

7.      Cal incorporar el servei de deixalleria obligatori per a tots els municipis.

8.      Cal crear Taules territorials d’àmplia representació social al territori:

9.      El Govern ha d’elaborar un programa general de coordinació del conjunt d’accions necessàries, amb prèvia consulta i consens del conjunt dels agents socials de cada territori (vegueria o zonificació territorial).

10.  Ampliar les funcions de l’ARC per donar suport als municipis per tal d’aplicar la Llei.


Proposta de modificacions a l’avantprojecte de Llei de mesures de finançament de les infraestructures de tractament de residus

 

1.      S’haurien de finançar no només les noves infraestructures sinó també les millores de les existents

 

2.                  Caldria assegurar que es cobreixen els costos addicionals dels diferents models de gestió de residus. Hi ha models de recollida i gestió que no veuen coberts tots els seus costos addicionals; és el cas del model Residu Mínim i del sistema de recollida porta a porta; demanem que a la llei es faci explícit que aquest sobrecost es cobrirà sense cap excepció[1] en aplicació de la Llei de l’estat 11/1997, del 24 d’abril (Ley de envases y residuos de envases).

 

3.                  Cal garantir que els esforços en una major recuperació de residus dels municipis es veuen recompensats. La proposta de modificació de la llei no estableix criteris concrets a seguir per tal de distribuir els recursos. Des de la federació es demana que s’estableixi que el criteri que s’ha de seguir és el de menor generació i major recuperació material dels residus, excloent la valorització energètica (incineració) del concepte de recuperació. Aquí caldria afegir que no s’ha de retornar als municipis + del 25% impropis i que cal redistribuir millor el retorn + per millorar la recollida selectiva en origen i – els impropis

 

4.                  Des d’Ecologistes de Catalunya proposem que s’estableix que els gravàmens per tractaments finalistes tinguin un creixement gradual en els propers anys. Així mateix cal que s’estableix un valor especial per aquells municipis que durant el 2005 encara no hagin desplegat la separació de la FORM en 15 euros per tona[2].

 

5.      Considerem, també, que la discriminació positiva per la incineració és inacceptable donats els impactes ambientals i de salut que té; proposem que l’import sigui igual al de l’abocament (10 €/tona)

 

6.      Pel que fa als residus de la construcció es fixa el tipus de gravamen en 3 euros per tona de residus destinats al dipòsit. Considerem que la quantitat és adequada però que, igual que en el cas dels residus municipals, caldria que s’incrementés gradualment; proposem un increment anual de 1 € fins a l’assoliment dels objectius del Progroc. Posteriorment s’actualitzaran com a mínim d’acord amb l’IPC català.

 

Algunes consideracions finals

 

Des de la Federació Ecologistes de Catalunya entenem que no s’haurien de destinar recursos del Fons en cap concepte les millores en els dipòsits i incineradores existents, ja que aquest concepte s’ha de contemplar en l’externalització dels costos dels sistemes finalistes i l’han d’assumir els usuaris d’aquestes instal·lacions. A més, entraria en contradicció amb l’esperit d’aquesta Llei que és la d’incentivar la recuperació de la FORM i del conjunt de fraccions de la brossa i penalitzar els sistemes de tractament finalista.

 


CARTA DEL GRUP DE DEFENSA DEL TER  AL CONSELLER DE MEDI AMBIENT

El GDT contesta unes declaracions del conseller de Medi Ambient sobre la tèrmica de Sant Pere
Autor: Grup de Defensa del Ter (GDT) - Data: 2/3/2005
Manlleu, a 29 de febrer de 2005

Sr. Conseller:

Per la present i en relació a afirmacions fetes per part seva en declaracions efectuades al 9 Nou del 25 de febrer sobre la tèrmica de St. Pere de Torelló, i malgrat coincidir amb el seu departament respecte a la necessitat de modernitzar la instal·lació, així com en la oportunitat de recuperar energia de residus orgànics, ens veiem en el deure de precisar que:

La nostra Entitat ha viscut amb desànim la confusió creada per la pèssima Resolució de la Generalitat respecte el projecte de CERR. En aquest document, estudiat minuciosament per la Plataforma Antiincineradora, s’obre la possibilitat a la producció de biogàs, però incomprensiblement alhora, s’hi enumeren les condicions del tractament tèrmic d’un seguit de productes ( enumerats en el famós apartat b.7 ) dels quals cap de les parts afectades havia fet ni tant sols esment.

Per altra part, des de el Grup de Defensa del Ter, considerem del tot essencial que en qualsevol de les propostes que s’aportin en un futur, s’exigeixi que l’energia o energies primàries utilitzades a la tèrmica, siguin del tot renovables. És a dir, que la tèrmica de St. Pere, no sigui una excusa per cremar residus reciclables, combustibles fòssils, ni evidentment convertir-se en incineradora de residus orgànics o potencialment contaminants.

Caldrà per tant en un futur, saber quines son les prioritats del seu govern, i en especial, en un pròxim projecte, deixar clàrs aspectes tant decisius com son: el dimensionalment de la instal·lació segons les necessitats de la població, els combustibles primaris a utilitzar, i les possibilitats de generació d’energia a partir de renovables.

De segur que tots coincidim en la necessitat de construir sistemes de generació d’energia més nets i eficients que els del passat, i per tant hem de ser capaços d’explicar-los amb la claredat i transparència suficients.

Restant a la seva disposició, el saluda atentament

GRUP DE DEFENSA DEL TER

Rafael Garrido i Alcalá
President de l’entitat
 



CARTA A L'OPINIÓ PÚBLICA (  de 186 ciutadans)

28 de febrer de 2005

 PER QUÈ UNA INCINERADORA A SANT PERE DE TORELLÓ?

 La vall del Ges, subcomarca de la Plana de Vic, fa molts mesos que està revoltada. Als greus problemes ecològics que la nostra comarca pateix, purins, fonts contaminades, destrucció d’espais naturals, se li ve ara a sumar un altre que ha despertat el rebuig unànime de la seva gent. Es vol substituir una tèrmica  que dona aigua calenta i calefacció al poble de Sant Pere de Torelló per una gran incineradora de residus que s’instal·laria a la vall amb l’excusa de millorar aquest servei.

 El projecte inicial del grup d’empreses que encapçala CESPA, que és una gestora de residus, preveu cremar 90.0000 tones anuals de residus industrials, és a dir, multiplicar per deu l’actual tèrmica.

Incinerar residus, que sembla una solució fàcil i neta, és en realitat una tècnica rebutjada avui pels ecologistes de tot el món. La incineració diposita al sòl un munt de contaminants (dioxines i furans) de manera totalment incontrolada i que acaben passant, per la cadena alimentària, a l‘ésser humà.

A més, cal afegir que la nostra zona, la Plana  de Vic,  pateix una inversió tèrmica molt considerable, especialment a l’hivern, amb boires persistents,  que impedeix la dispersió dels gasos.

La inadequació i desproporció d’aquest projecte és notòria. Només per importants interessos econòmics es pot entendre la seva autorització. Per citar un exemple  direm que  a Molins de Rei hi ha una planta que funciona bàsicament amb  biomassa forestal i  que subministra també calefacció i aigua calenta a una barriada de 680 habitatges. Cada any s’hi cremen 2.280 tm.

Si comparem les dades resulta que pel mateix servei a Molins de Rei  per cada família es cremen 3.352 Kg /any, mentre que a Sant Pere de Torelló , amb 450 usuaris, la proposta és de cremar-ne 200.000 kg. per any i família,  és a dir,  66,6 vegades més.

 La nostra comunitat s’ha pronunciat abastament i  clara  per una planta destinada i dimensionada “únicament” a resoldre la calefacció i aigua calenta de Sant Pere de Torelló i amb un combustible del tipus “biomassa EXCLUSIVAMENT  FORESTAL” Així s’han pronunciat el Consell Comarcal d’Osona, els ajuntaments de la Vall del Ges, excepte Sant Pere de Torelló que és el promotor del projecte., l’Agenda XXI del Pla Estratègic de la Vall del Ges, Orís i Bisaura que agrupa els 9 municipis propers, altres ajuntaments de  la comarca d’Osona i nombrosos alcaldes i regidors, de diferents signes polítics.,  I una llarga llista d’entitats ecologistes del país, nombroses  signatures individuals i d’entitats cíviques, al·legacions al projecte, manifestos  i un seguit de mobilitzacions ho de mostren.

 En aquests moments i des de fa massa temps el departament de Medi Ambient i Habitatge té a les mans l’autorització ambiental d’aquest  projecte descomunal. El Departament insinua que hi haurà un projecte nou. Parla d’una tèrmica de biomassa. Qui la construirà aquesta planta, el Departament? A més,  la biomassa que proposa té una caracterització prou vaga com per ser també potencialment perillosa. Tampoc posa límits a les dimensions del projecte. Per altra banda, sabem que l’empresa vol tirar endavant el projecte inicial, com sigui i que Medi ambient no es decideix a denegar-lo clarament.  I ens preguntem: Què pesarà més finalment, el clam unànime  de la població afectada i de les seves entitats i institucions democràtiques,  o els interessos econòmics del grup d’empreses i d’un únic ajuntament que  veu en aquest “negoci” la taula de  salvació dels seus deutes ?

 Si la incineradora es posa en funcionament no només hi perdrà la salut dels habitants d’Osona i voltants, sinó que s’haurà fet un pas enrera en la política de la gestió dels residus que ha d’encaminar-se decididament cap a una real  disminució, reutilització i reciclatge d’aquests.

 I també se’n ressentirà la credibilitat d’alguns polítics davant del poble d’Osona., que pensarà que conceptes com l’ecologia poden ser només un vernís decorador d’una manca real d’ideologia en mans de segons qui.

 Moisès Company i Caballeria (segueixen 185 signatures més)

 


PLANTES DE PURINS I RESIDUS CARNIS

segons publica el Segre ahir i avui, (8 i 9 de desembre de 2004)el Govern vol que les noves plantes de tractament de purins cremin també cadàvers animals i residus d'escorxador que no siguin MER.

Imagineu per un moment ue això volés dir que Grefacsa-Sereca Bio perdés el monopoli del tema: a Grefacsa dixaria de venir pat de la immundícia que hi ve a hores d'ara.

Peró fixeu-vos bé: EL MATEIX gOVERN ACABA D'APROVAR UNA AMPLIACIÓ DE GREFACSA.

La plataforma sempre ha dit que el tipus de maquinària d'incineració que està incorporant Grefacsa des del 2001 no es correspon a una hidrolització de cadàvers, sino que és maquinària d'incineració de residus.

Fixeu-vos bé: a l'hora que volen que els cadàvers vagin a altres llocs, permeten que Grefacsa amplïi. Per què? doncs per què Grefacsa ja no és una planta de fabricació de pinsos animals com consta la seva llicència d'activitats, sinó que s'ha convertit en una planta d'incineració de residus perillosos.     

                                (tret de www.incineradora.tk , web dde la Plataforma Antiincineradora de Grefacsa a Térmens, web molt recomenable)

 


 

MANIFEST DE PROFESSIONALS DE LA MEDICINA SOBRE LA INCINERACIÓ DE GREIXOS ANIMALS

INCINERACION DE RESIDUOS PELIGROSOS? MAS VALE PREVENIR…

“El diagnóstico médico más preciso es el que emana de la autopsia, pero seguramente el interesado habría preferido un diagnóstico a medias y una terapia a tiempo.”
Ramón Folch.

Los efectos sobre la salud y el medio ambiente de muchos de los nuevos contaminantes ambientales van siendo conocidos muy recientemente y lamentablemente en ocasiones sólo después de accidentes o catástrofes.
Así nuestra sociedad ha ido tomando lentamente conciencia de los riesgos derivados de la contaminación ambiental por dioxinas especialmente después de la “crisis de los pollos belgas” y la afectación de la cadena alimentaria a partir de la contaminación de los piensos por estas sustancias organocloradas a comienzos de 1999.
Instituciones internacionales como la ONU se plantean ya a partir del Convenio de Estocolmo firmado en Mayo de 2001 la “minimización continua de las dioxinas entre otros organoclorados y cuando sea viable su eliminación final” debido a su alta peligrosidad derivada de su carácter bioacumulativo, altamente persistente y su capacidad ya demostrada de favorecer el desarrollo de procesos cancerosos en humanos además de su capacidad para afectar al sistema inmunitario que nos defiende de las infecciones y de muchos tipos de cáncer y de afectar el equilibrio hormonal al actuar como disruptores endocrinos.
Las dioxinas ya fueron “famosas” muy anteriormente, en 1976 , cuando sucedió el accidente de Seveso, en Italia, que obligó a desalojar a cientos de personas de la zona afectada, al igual que sucedió en Times Beach , Missouri. Fueron conocidas también por los efectos que aún se manifiestan, varias generaciones después, en los vietnamitas que sufrieron el bombardeo con el llamado “agente naranja” un herbicida organoclorado contaminado con dioxinas y en los propios soldados norteamericanos que lo utilizaron.
La presencia de dioxinas en el medio ha aumentado extraordinariamente a partir de la revolución industrial. No se producen voluntariamente, no tienen ninguna utilidad industrial ni comercial pero siempre que se dé una combustión de materia orgánica en presencia de cloro se generan dioxinas. Su producción aumenta en presencia de algunos metales como cobre y cinc que actúan como catalizadores en el proceso de formación de estas substancias.
En España y en Europa Occidental la principal fuente de dioxinas son la incineración de residuos y la industria de reciclaje de metales.
En el mencionado Convenio de Estocolmo las cementeras que incineran residuos se incluyeron entre las cuatro fuentes más importantes de emisión de dioxinas.
La incineración en una cementera de residuos como aceites usados vegetales y minerales, fuel blending, residuos de fragmentación de vehículos, lodos de depuradora y neumáticos, producirá inevitablemente emisión de dioxinas y metales pesados.
Las dioxinas que se forman en la incineración parece que efectivamente pueden descomponerse si se superan los 850 º C de temperatura en el proceso de combustión, con un tiempo de residencia de los gases de dos segundos a dicha temperatura y manteniendo turbulencia durante la combustión, pero todo indica que vuelven a formarse por recombinación de los elementos procedentes de la combustión al descender la temperatura a 250 a 400 º C en las fases de emisión, tanto en la propia chimenea como en el penacho de los gases emitidos. Esto ha sido comprobado al medir no sólo las emisiones tras la combustión sino también las inmisiones de dioxinas en las zonas próximas a las incineradoras.
Las dioxinas, no se disuelven en el agua pero sí tienen afinidad por las grasas en las que permanecen durante muchos años ya que son muy lentamente degradables. Su vida media, el tiempo que tardan en reducir su concentración en un 50 % en el organismo humano, es de seis a diez años. En los suelos pueden persistir durante varias décadas y se difunden ampliamente.
Su mayor peligro para la salud, al margen de la exposición aguda accidental, deriva de su capacidad para incorporarse a la cadena alimentaria. Al acumularse en las grasas animales, aún encontrándose en pequeñísimas proporciones inicialmente, van alcanzando concentraciones progresivamente mayores a medida que se avanza en la cadena alimentaria, al final de la cual nos encontramos los seres humanos.
En la cadena alimentaria acuática por ejemplo se ha conocido recientemente que en pescados como el salmón las dioxinas alcanzan concentraciones varios millones de veces superiores a las inicialmente existentes en el medio acuático.
En la cadena alimentaria terrestre se ha podido comprobar el alto poder de acumulación en los alimentos grasos en las cercanías de incineradoras de residuos sólidos urbanos de varios lugares de Europa, en1989 en Rinjmond, Rotterdam, y más recientemente, en 1998, en las cercanías de las incineradoras de Lille, al norte de París. En ambos casos se pudo observar que la leche de las vacas que pastaban en la zona contenía concentraciones muy superiores a las consideradas entonces admisibles y debió procederse a prohibir la comercialización de la leche y derivados lácteos, quesos, etc. durante varios años.
La vía alimentaria es actualmente la principal forma de incorporar dioxinas a nuestro organismo. El 95 % de las dioxinas penetran de esta forma, especialmente junto a alimentos ricos en grasas como los lácteos, el pescado y la carne.
Aunque ya se conocía que las dioxinas producían cáncer en animales de experimentación, hasta mediados de los 90 no se reconoció su capacidad para producir cáncer en el ser humano. En su informe de Septiembre de 1994 la USEPA (Agencia para la Protección del Medio Ambiente de Estados Unidos) reconoció que las dioxinas producen cáncer en humanos, que a dosis inferiores a las asociadas con cáncer ocasionan alteraciones en los sistemas inmunitario, reproductor y endocrino, que los fetos y embriones de peces, aves, mamíferos y seres humanos son muy sensibles a sus efectos tóxicos y que no existe un nivel seguro de exposición a las dioxinas.
El conocimiento de los riesgos que las dioxinas suponen para la salud es como puede verse todavía muy reciente y preocupan especialmente los efectos en el desarrollo neuroconductual e inmunitario de los niños debidos a su exposición en la vida intrauterina, ya que se ha podido comprobar su capacidad para atravesar las barrera placentaria y llegar al feto durante la gestación. También pueden llegar en concentraciones importantes al recién nacido con la leche materna durante la lactancia.
A medida que se ha ido avanzando en su conocimiento se ha ido reduciendo la “Ingesta Diaria Tolerable”(IDT). Así en 1990 la Organización Mundial de la Salud (OMS) fijó una IDT de 10 picogramos-TEQ por kilo de peso al día (un picogramo es una billonésima de gramo:0´000000000001 gramo). La IDT es la “Dosis máxima que se puede considerar no perjudicial para la salud humana en exposiciones prolongadas”. Ocho años después, en 1998, la propia OMS recomendó que no se sobrepasara la ingesta de 1 a 4 picogramos -TEQ/Kg/día. En Estados Unidos en cambio la USEPA fijó la Ingesta Diaria Tolerable en 0´006 pg-TEQ/Kg/día, una dosis 160 veces menor que la IDT recomendada por la OMS y 1660 veces menor que la fijada ocho años antes.
En determinadas exposiciones a contaminantes medioambientales resulta sumamente dificultoso llegar a establecer una relación causal entre la aparición de un efecto en salud y la exposición previa a determinado contaminante. Los efectos pueden producirse muy diferidos en el tiempo, muchos años después, especialmente cuando se trata de exposiciones a pequeñas concentraciones acumulativas como es el caso que nos ocupa. Se da además una exposición a múltiples contaminantes y a sus interacciones y determinadas enfermedades son de etiología múltiple.
Pero es en estas situaciones especialmente complejas cuando parece más oportuno adoptar el llamado “Principio de Precaución” .Tal como concluyeron en 1998 los expertos estadounidenses firmantes de la Declaración de Wingspread: “cuando una actividad amenace con daños para la salud humana o el medio ambiente deben tomarse medidas precautorias aun cuando no haya sido científicamente determinada en su totalidad la posible relación de causa-efecto”.
El Principio de Precaución viene a decir que es mejor prevenir que curar, actuar anticipándose a los problemas incluso en ausencia de una prueba concluyente del daño.
10 de Mayo de 2004

Mario Fernández López de Ahumada
Médico, Master en Atención Sanitaria al Medio Ambiente por la UPNA
Asociación para la Defensa de la Salud Pública

El presente escrito está avalado por los siguientes profesionales médicos de la Sanidad, pertenecientes a todos los ámbitos de la misma, desde Medicina de Familia y Ambulatoria a la Medicina Hospitalaria y profesorado de nuestra Facultad:

1.José Manuel Martínez Fernández
2.José Francisco Santos Sainz
3.Eduardo Velo Matarrubia
4.Silvia Rioja Zarrabeitia
5.Ezequiel Sainz Gómez
6.Fernando Andrés Mantecón
7.Consuelo Amo Fernández
8.Araceli Echezarreta Gato
9.Guillermo Santamaria Cabrillo
10.Carmen Cubas García
11.Olga Flor Rebanal
12.Ascensión Jorrín Moreno
13.Victoria Viota González
14.José A. García del Río
15.José Francisco Nistal
16.Mª Luisa Valcuende
17.Alicia Gómez
18.Alberto Cadiñanos Marco-Gardoqui
19.Teresa Martínez Merino
20.Noemí Camus Fernández
21.Alberto Velasco Elechiguerra
22.Mario Castañeda Riestra
23.Rosario Martínez Hernández
24.Mar Masa Calvo
25.Carmen Silva González
26.Jesús Cagigas Viadero
27.Juan Manzanal Dueñas
28.Teresa Marco de Lucas
29.Jesús Moran Sánchez
30.José Villar Bao,
31.Belén Martinez-Herrera Merino
32.Emilio Lara Valdivielso
33.Mercedes Royano Ruiz
34.Susana Rodriguez Rua
35.Elena Basabe Blanco
36.Mónica Domínguez Santamaría
37.José Miguel Ángel Manteca
38.Francisco Gómez Da Casa
39.J. Domingo Álvarez González
40.Cristina Luzuriaga Tomas
41.Ignacio Ortuzar Guillamón
42.Andrés González Tutor
43.José Cifrian Martínez
44.Juan M. Hurlé
45.Monserrat Fernández Calderón
46.Nuria Torre Pérez
47.Vanessa Zuzarte Luis
48.Sonia Pérez Mantecón
49.Charo Carpizo Alfayate
50.Fernando Rivera Herrero
51.Marta F. López-Brea Ladera
52.Joaquín de la Peña García
53.Marta Velasco Zarzosa
54.Antonio Jiménez Gómez
55.José Luis Hervas Fernández
56.Efrén de la Serna
57.Dolores Mediavilla Aguado
58.Carmen Vázquez Olaiz
59.Emilio J. Sánchez Barceló
60.Mar San Martín Díez de Terán
61.Samuel Cos Corral
62.Carolina Alonso González
63.Mª Teresa Berciano Blanco
64.Trinidad Dierssen Sotos
65.Rebeca González Paredes
66.José Herrera Cossio
67.Mª José A. Fernández
68.Alejandra Carvajal
69.Mª del Mar García Pérez
70.Verónica Gómez Amigo
71.Isabel Incera Alvear
72.Juan Pablo Hernando García
73.Estrella Quintela Obregón
74.Benedicto Gutiérrez Escalada
75.José Luis Miñambres Bardiñas
76.Mercedes Misiego Peral
77.Roberto Zambeitia Puente
78.Dolores González Soria
79.Gonzalo Pare Alonso
80.Miguel Gallegos Cuesta
81.Mª Luisa Valiente
82.Alonso García
83.Marian Fernández Terán
84.Rafael Tejido García
85.Francisco Novo Robledo
86.Luis Iglesias Oliva
87.Olga Acha Zalaza
88.José Andrés Herrán Gómez
89.J. García Porrero
90.Pablo Corral Collantes
91.Carmelo Morales Angulo
92.Ángel de la Mora
93.Jesús M. García Mantilla
94.África Mediavilla.

               (Tret de www.incineradora.tk)



[1] Per a tots els models de gestió de residus contemplats en el Programa de gestió de residus (PROGREMIC).

[2] S’ha de tenir en compte que els municipis de més de 5.000 habitants havien d’haver desplegat la recollida de FORM a tot el municipi l’any 1999.