PREMSA
NOTA DE PREMSA 11 d’octubre
de 2006
CONTENCIÓS PER LA TÈRMICA
El
recurs ha estat presentat perquè entenem que han ignorat totalment les nostres
al·legacions i les d'altres entitats i institucions de la vall i per via dels fets consumats l’ajuntament de
Sant
El
que pretenem amb aquesta iniciativa és
que, tota vegada que l'Ajuntament ha menystingut les inquietuds de gent de
COMUNICAT DE PREMSA, 22 de
maig de 2006
Al·legacions
Malgrat el títol d’aquest concurs les condicions
són en realitat per a una planta generadora d’energia elèctrica i promouen
projectes molt dimensionats que no respectaran la voluntat expressada
tantes vegades per la població de
Entre d’altres punts, s’al·lega sobre la
dimensió desproporcionada de la planta, sobre el combustible , els
condicionants econòmics, els barems i la valoració d’aquests, els criteris
geogràfics i d’ubicació de la instal·lació, la legislació aplicable i sobre la
tramitació de l’expedient.
El text complet d’aquestes al·legacions està
penjat a la
V Caminada
Dijous, 13 Abril, 2006 Editorial de la revista ”OSONA”
La tèrmica de Sant Pere és una
necessitat?
L’Ajuntament de Sant
Ja és història del segle XX, que la tèrmica va ser una herència de l’època
Vaqué, però ho és pel bo i pel dolent. Aquest desmanec i d’altres van propiciar
el canvi de govern i això els actuals governants no ho han d’oblidar. La
tèrmica de Sant Pere s’ha pagat, també, amb diners
Plantejar la tèrmica com un macronegoci va
fracassar gràcies a l’empeny dels antiincineradora i r
Publicat
per Redacció el dia
13/04 a les 11:22
COMUNICAT
DE PREMSA, 11 d’abril de 2006
La Plataforma
Antiincineradora de la Vall del Ges , després
de conèixer el Plec de condicions per a la concessió de la Tèrmica que el
consistori de Sant Pere
de Torelló acaba d’aprovar,
manifesta que:
Aquest Plec promou projectes que no respectaran la
voluntat expressada tantes vegades per la població de la Vall del Ges ,
entitats cíviques i culturals, ajuntaments, partits polítics, Consell Comarcal
d’Osona, Agenda XXI del Pla Estratègics de la
Vall del Ges , Orís i Bisaura, etc, que es concreten
en una tèrmica de dimensionada a la calefacció
i aigua calenta del municipi i abastida exclusivament per biomassa forestal.
• Malgrat
que el títol del Plec de condicions es refereix a una “planta per al servei de la xarxa d’aigua
calenta de Sant Pere de Torelló” l’ajuntament proposa bàsicament una nova
indústria de generació d’electricitat,
cosa que obligarà a multiplicar per molt la capacitat energètica de la planta,
com també el nombre de tones de combustible que serà massa elevat (fins a
65.600 tones anuals). Aquesta quantitat
és aproximadament la que cremarien 16.000 vivendes per escalfar-se amb
calderes individuals (recordem que actualment hi ha uns 500 usuaris).
• Per
altra banda la rendibilitat de la planta es basa sobretot en la part del
combustible (30% del total) que no serà biomassa forestal sinó “residus
biomàsics”.
• El Plec de condicions impedeix que es
puguin presentar altres projectes
alternatius, més petits i sostenibles, amb energies renovables, que
podrien resoldre la calefacció i aigua sanitària del municipi, ja que exigeix
la producció d’un determinat nivell d’energia elèctrica i la combustió de
biomassa.
Malgrat la millora que suposa aquesta proposta en
alguns aspectes respecte al projecte incinerador anterior, és una llàstima que
es deixi passar l’oportunitat d’enfocar un projecte nou, eficient, i adequat a
la zona, atenent les repetides demandes i per tal d’evitar futurs conflictes
com els que s’han desenvolupat al llarg dels darrers cinc anys per aquesta
mateixa qüestió.
Nota de premsa 1 de març de 2006
LA PLATAFORMA
ANTIINCINERADORA SURT AMB GREUS DUBTES DE LA REUNIÓ AMB L ’AJUNTAMENT
DE SANT PERE
Dilluns
al vespre, representants de
A
la reunió l’ajuntament de Sant Pere va informar a la Plataforma sobre els
darrers esdeveniments que han propiciat la retirada de l’empresa CERR SL de la
gestió de la tèrmica de Sant Pere i la situació actual de la planta.
Davant
de la demanda de la Plataforma de participar a la redacció de les noves bases
que han de regir el concurs per a una nova adjudicació de la concessió del
servei de calefacció i aigua calenta del municipi, l’ajuntament es va
comprometre a lliurar en breu a la
Plataforma el plec de condicions tècniques que elabora un gabinet tècnic per
tal que aquesta pugui presentar els seus suggeriments.
La
plataforma considera positivament aquest esforç de transparència
Qüestions
com l’elevada quantitat que la nova empresa haurà de pagar a CERR SL (1.150.000
€, més l’IVA), que necessàriament implicarà un projecte de gran
envergadura, o que un trenta per cent
del combustible no sigui biomassa forestal,
o que amb l’excusa de fer rendible el projecte, es vulgui camuflar com a
central tèrmica per a calefacció una central la finalitat principal de la qual
sigui produir energia elèctrica, generen desconfiança per l’orientació final
del projecte.
Una
vegada més volem recordar que la població de la vall del Ges i
moltes institucions (Consell Comarcal,
Ajuntaments de Torelló
i de Sant
Vicenç de Torelló, Pla Estratègic – Agenda XXI ), donades les
peculiaritats de la Vall del Ges , s’han
pronunciat repetidament sobre les característiques que hauria de tenir aquesta
instal·lació: una central per a donar
només calefacció a Sant Pere de Torelló i
que s’alimenti exclusivament amb
biomassa forestal.
Instal·lacions
grans de combustió no convenen a la nostra zona. Les dades recentment aparegudes al
setmanari EL TEMPS (7-2-06) en l’article
de Violeta Tena “ 0ZÓ, EL REGAL ENVERINAT” senyalen que Manlleu, que és l’estació fixa de control de
l’aire més pròxima, ha superat en 57
ocasions el nivell d'Ozó perjudicial per
a la salut, al capdavant dels Països
Catalans, junt amb Juneda.
MEDI AMBIENT DENUNCIA PER INJURIES EL
article publicat al diari Bon Dia, divendres 3-2-2006, plana 10
MEDI AMBIENT DENUNCIA PER INJURIES EL GRUP ANTIINCINERADORA DE
GREFACSA L’objecte de la denúncia és un article publicat a “El Punt” en què la
Plataforma criticava una visita a l’empresa GREFACSA del subdirector general
d’Intervenció i Qualificació Ambiental de Medi Ambient.
Redacció. Vallfogona
Antoni Choy, com a
Subdirector general d’Intervenció i Qualificació Ambiental del Departament de
Medi Ambient, ha denunciat per injúries
Assumptes Contenciosos va
considerar que les afirmacions efectuades pels membres de la Plataforma podien
tenir rellevància penal, “en la mesura que contenen expressions injurioses
(...) que lesionen la seva dignitat i perjudica la seva reputació
professional”.
“AFIRMACIONS OFENSIVES”
En la denúncia es
transcriuen les consideracions d’ofensives com per
exemple: “tot Catalunya ha de
saber que el senyor Choy, tot un gat vell d’aquesta direcció general, ha
treballat amb els responsables d’aquesta gallina dels ous d’or que és Grefacsa
pels seus propietaris i amics”. En la denúncia es considera que aquesta
afirmació és “objectivament i greument injuriosa, atès que fins i tot es troba
en el llindar de ser considerada una afirmació calumniosa, si bé no arriba a
tenir tots els requisits que la jurisprudència ha exigit per poder ser
qualificada com a tal”.
En l’article la Plataforma
criticava que en una visita a Grefacsa, Choy elogiés les actuacions de
l’empresa quan “hi havia interposats dos contenciosos administratius per part
d’un bon grapat de veïns i veïnes a l’empresa, i quan sabia que feia un mes
havíem presentat un estudi de l’auditoria ambiental GAMA, que havia redactat un
informe pericial adjuntat als anteriors contenciosos”, explica Blanch.
“DESACREDITACIÓ”
En la denúncia es considera
que les afirmacions de la Plataforma desacrediten la “llarga carrera
professional del senyor Choy en la seva condició de gestor públic, des de fa
més de deu anys, en l’àmbit del
Per tot això, i segons la citació rebuda aquesta setmana, el
proper 23 de febrer, els dos denunciats membres de la Plataforma,
Reproduïm a continuació l’article
MODÈLICS I CONTAMINANTS
Fa pocs dies el
Sots-director de
Tot Catalunya ha de saber que el
Sr. Choy, tot un "gat vell" d'aquesta Direcció General, ha treballat
amb els responsables d'aquesta " gallina
dels ous d'or" que és GREFACSA pels seus propietaris i "amics".
I algun dia ens hauran d'explicar els actuals governants del DMA (ICV) com pot ser que tot el relatiu a
GREFACSA ho continuïn signant per part del Govern els tècnics responsables des
de fa més d'una dècada de
l'esplendor del Grup Vila - GREFACSA. Què han de dir aquests tècnics, si tot el
que està passant amb GREFACSA és culpa seva?
Molts veïns i veïnes de La
Noguera ens preguntem, sr. Choy, ara que vostè posa GREFACSA com model davant
els altres industrials
Com té la barra, sr.
Choy, de dir el que ha dit, quan l'informe que ha presentat el Govern dels que
van prometre en campanya electoral tancar
GREFACSA, signat per la seva directora,
Distingits lectors/es
d'aquesta carta, els oferim que entrin vostès a consultar la web del SIGPAC, i
podran vostès mateixos comprovar com, (sense
permisos d'obres per part de l'Ajuntament de Térmens), GREFACSA ha anat
construint, entre el 2001 i el 2004 els magatzems on després ha instal•lat i engegat les calderes d'oxidació
tèrmica (incineració) alimentades per residus procedents de Materials
Específics de Risc de Categoria 1, els
més perillosos. I podran comprovar també, com a
I el més greu, és el que
ser Choy ha vingut a Lleida a dir el que ha dit, quan sap que contra aquesta
autorització "modèlica
En definitiva, la deu haver fet
molt grossa vostè, sr. Choy, perquè sent lleidatà com és, per un cop que ens
visita, ho faci per treure les castanyes
del foc a aquests polítics d'ICV que no saben com justificar la seva actuació
respecte al tema de GREFACSA, i per riure-se'n de nosaltres com ho ha intentat fer.
L'emplacem quan vulgui i on
vulgui, senyor Choy, davant els medis de comunicació i dels veïns/
En nom de
Ricard Blanch Villalba, veí de
Vallfogona de Balaguer.
Nota de premsa
1 de febrer de 2006
CERR ABANDONA.
QUI OCUPARÀ EL SEU LLOC?
El regidor de l’ajuntament de Sant Pere de Torelló , Xavier
Bardolet, ha declarat que l’empresa CERR,SL abandona definitivament la gestió
de la Tèrmica i, per tant, renuncia
també definitivament al projecte d’instal·lar a la nostra vall una gran
incineradora de residus. Com que aquesta instal·lació havia aixecat un gran
rebuig entre la població, considerem que és una bona notícia de la que hem de feli citar-nos.
El mateix regidor ha declarat que hi haurà properament un nou concurs “per adjudicar el nou servei” i
que “diverses companyies hi estan interessades”.
Ara s’obren
molts interrogants sobre el futur d’aquesta instal·lació, sobre la seva
finalitat, el seu combustible, les seves dimensions. Cal veure en quina
direcció l’ajuntament voldrà
reorientar-la.
Des d’aquí
recordem que la població i les institucions (Consell Comarcal, ajuntaments de Torelló i de Sant Vicenç,
Pla Estratègic – Agenda XXI ) s’han pronunciat repetidament sobre les
característiques que hauria de tenir: una central per a donar calefacció a Sant
Pere i que s’alimenti exclusivament amb
biomassa forestal.
Atès l’interès
social sobre el tema i atès que la Plataforma
és part legitimada en tot aquest afer ens oferim i, alhora demanem a
l’ajuntament de Sant Pere
de Torelló , que compti amb nosaltres i la nostra participació
a l’hora de prendre les decisions que afectin el futur d’aquesta instal·lació.
Plataforma Antiincineradora / Vall del
Ges.Net
La desclassificació i la desregulació
obren la porta a la crema de residus
(del butlletí
electrònic d’
La
Malgrat que l'actual Comissió s'ha refermat repetidament en el fet que una
“millor regulació” no és equivalent a una desregulació o pitjor regulació, el
conjunt de documents sobre l'Estratègia de Residus fet públic obre seriosos
dubtes sobre aquest compromís. A l'estratègia no només li falten els elements
necessaris per tractar la prevenció de residus i l'ús de recursos d'una manera
adequada, sinó que està desmantellant una part clau de la legislació actual de
la UE i minant el marc polític necessari de promoure de manera decidida una
societat europea del reciclatge[1].
Les propostes sobre la política de residus abandonen la jerarquia entre els
cinc nivells de jerarquia de residus —prevenció, reutilització, reciclatge,
recuperació energètica i deposició— i reclassifiquen les incineradores de
residus municipals com a recuperació únicament sobre la base de criteris de
rendiment energètic, sense tenir en compte altres impacte ambiental i factors
d'eficiència en l'ús dels recursos.
La situació actual a Catalunya és que hi ha quatre incineradores de residus
municipals —Girona, St. Adrià de Besòs, Mataró i Tarragona— i tres de residus
especials —Constantí, Canovelles i Tarragona. A més, s'estan cremant residus a
algunes cimenteres i hi ha projectes per cremar-ne a d'altres (Pallejà o
Alcanar). A més hi ha el cas de plantes que no consten pròpiament com a
incineradores però que fan activitats de crema de residus com la Incineradora
de Grefacsa a Térmens i
També és especialment criticable el fet que el paquet legislatiu presentat obre
un precedent perillós amb escletxes legals, i abandona l'actual enfocament
basat en els fluxos de residus "on els productors són els
responsables" en favor d'un enfocament basat en l'estudi dels materials,
molt més complex on la responsabilitat del productor queda diluïda i no es pot
dur a
Tanmateix, cal remarcar que el paquet també conté algunes eines útils om “la
implantació de plans estatals obligatoris sobre prevenció de residus” però no
estableix, o comença a treballar, l'establiment d'un objectiu a nivell de la UE
o un full de ruta de
Quant a l'Estratègia de Recursos de la Comissió mostra una indiferència
semblant pels requeriments fets pel 6è programa de medi ambient [2]. Li falten
els objectius per a l'eficiència en l'ús de recursos i per un menor ús de
recursos. Donada la imminent amenaça al sistema climàtic, als ecosistemes i a
la capacitat productiva derivada de l'ús insostenible de recursos a escala
mundial, aquesta manca d'ambició i objectius és molt decebedora. A l'estratègia
també li falten l'ambició, els calendaris i les mesures polítiques específiques
i, fins i tot, un full de ruta per arribar als objectius i mesures en algun
moment del futur. Així mentre les activitats descrites en l'estratègia són
útils, de facto impliquen un ajornament de les accions concretes durant, com a
mínim, cinc anys.
Per a més
informació:
Ecologistes de Catalunya
93 680 2751 / 93 680 1678
[1]
[2] A l'article 8 del 6è Programa de Medi Ambient esmenta, entre les accions
prioritàries per l'ús sostenible i la gestió
DECLARACIÓ DE
PROU
EUFEMISMES AMB ELS RESIDUS, LES COSES PEL SEU NOM!
La política de gestió dels residus municipals
del Govern de la Generalitat de Catalunya ha estat exposada al “Pla d'Acció per
a la Gestió de Residus Municipals a Catalunya 2005-
1.- ES VOL COMENÇAR LA CASA PER LA TEULADA
Malgrat que el marc legal i les
declaracions d'intencions del Govern de la Generalitat accepten un ordre de
prioritats on les mesures de prevenció dels residus i d'augment de les
recollides selectives ocupen els primers llocs, els models de gestió, les
infraestructures i la planificació tendeixen a afavorir els sistemes de tractament
finalista segons els condicionants normatius en quant a l'abocament i la
incineració dels residus.
Això és especialment greu en el cas de la
fracció orgànica dels residus municipals.
Tot i que la Llei Reguladora dels residus
fa obligatòria la recollida selectiva dels residus orgànics i que els acords
del Tinell ho accepten, la política que executa el Govern de la Generalitat és
la de confondre-ho amb “valorització” de la matèria orgànica per mitjà de
tractaments mecànics biològics.Però les experiències fetes amb unes despeses
molt elevades de diner públic estan demostrant que la biometanització de la
fracció resta (residus no recollits selectivament) obtenen uns resultats molt
pobres en quantitat i qualitat de biogas i del compost obtingut que no és apte
per aplicar-ho a l'agricultura. Inacceptablement els objectius i el calendari
del Programa de Gestió dels Residus Municipals de Catalunya (PROGREMIC) són
incomplerts reiteradamenti es permet que molts municipis falsegin l'obligació
de lliurar separadament la matèria orgànica als sistemes de tractament
(significativament l'Ajuntament de Barcelona i alguns importants municipis de
la seva àrea metropolitana i d'altres com el de Tarragona. Cal denunciar la manca de voluntat del govern per impulsar
decididament la recollida selectiva i la recuperació com a matèria orgànica de
qualitat, i la seva substitució per la promoció de sistemes de tractament previ
al seu abocament o incineració.
2. EN EL NOM DEL PROTOCOL DE
KYOTO
L'imperatiu per complir els compromisos
derivats del Protocol de Kyoto s'està utilitzant com a argument absolut per
obrir el pas als sistemes de tractament tèrmic dels residus. Es proposen
objectius per produir Combustibles Derivats de Residus (CDR) per incinerar-los amb
l'excusa de la substitució de combustibles fòssils. És el cas de l'ús de
residus orgànics com els fangs de depuradora o les farines càrnies als forns de
les cimenteres o a instal·lacions anomenades de tractament de biomassa, com per
exemple, la planta de Grefacsa, a
Térmens, o el projecte de tèrmica de
Sant Pere de Torelló.
Cal denunciar les proves pilot que impulsa
el DMAH per a l'ús d'aquests materials en diverses cimenteres del país (Sant
Feliu de Llobregat i Vallcarca) i el ple suport als projectes d'empreses com
Ciments Molins, en contra de l'opinió ciutadana i dels Ajuntaments afectats com
ara Pallejà.
L'aplicació d'aquests criteris
suposa obrir la porta a l'ús d'altres residus especials com plàstics,
dissolvents, pneumàtics, alguns dels quals poden ocasionar un gran impacte per
les seves emissions al medi i sobre la salut de les persones. Cal fer palès que
la normativa sobre emissions per instal·lacions com cimenteres o plantes
tèrmiques no és tant restrictiva com per les plantes d'incineració de residus:
és exigible harmonitzar la normativa per equiparar les limitacions d'emissions
de les cimenteres amb les incineradores.
Si
substituïm la contaminació que provoquen els combustibles fòssils per
contaminació provinent d’altres combustibles com els residus, potser estarem
complint amb Kyoto però a
costa de la salut del medi i les persones.
3.EL JOC DELS
DISBARATS: ABOCADORS?; DIPÒSITS CONTROLATS?; RESTAURACIÓ D’ESPAIS I PEDRERES ?
Les destinacions finals dels residus en
abocadors han d'adaptar-se a la Directiva Europea d'Abocadors que limita
l'aportació de matèria orgànica sense tractament previ.
Tanmateix, l’Agència de Residus de
Catalunya i l’Entitat Metropolitana ho aprofiten com a excusa per produir bales plastificades de material procedent de rebuig de residus que volen fer servir per restaurar espais
degradats i per pretesos “magatzems
controlats de materials i
recursos de futur”.
Ignorant la dura sentència judicial que ha declarat
nul de ple dret el canvi de qualificació de la pedrera Berta (al Papiol-Sant
Cugat del Vallès) per fer-hi un abocador de bales amb l’excusa del
rebliment, es continua impulsant “proves
pilot” per determinar el comportament d'aquests materials a l'abocador del
Garraf i la Pedrera Vallensana de Badalona. El DMAH, el DPTOP, el Consell
Comarcal del Vallès Occidental i l’ajuntament de Cerdanyola del Vallès malmeten
la Via Verda amb l’impuls al projecte de nou abocador a l’espai degradat per l'empresa Sugranyes a Cerdanyola del
Vallès amb l'excusa de restaurar-lo. En tots aquests casos s'intenta justificar
aquest ús amb una manca de rigor i de transparència inadmissibles.
4.-EL CAMÍ A SEGUIR
Les entitats ecologistes i ciutadanes que formem
part de la Plataforma Cívica per la Reducció dels Residus i la Federació
Ecologistes de Catalunya considerem que:
u
Cal posar
l'èmfasi en allò que és el més
important: aplicar mesures de minimització en la generació dels residus i
impulsar aquells mecanismes que garanteixin una recuperació efectiva de
materials. Cal que es
potenciïn aquells sistemes de recollida
selectiva més eficients i que es penalitzin els més
ineficients (per exemple establint criteris exhaustius en quant a la qualitat
de la recollida selectiva de la matèria orgànica i introduint condicions més
restrictives a la recollida selectiva d'envasos derivada del Sistema Integrat
de Gestió d'Ecoembalajes España).
u
Cal
aplicar els criteris de descentralització, proximitat i suficiència que
estableix l'estratègia europea a l'hora de dissenyar el desplegament
territorial de les instal·lacions de tractament, prioritzant les que tenen
caràcter preventiu i recuperador (plantes de triatge, compostatge i
metanització de matèria orgànica neta, deixalleries) davant de les que tenen
caràcter finalista (plantes de tractament de fracció resta, incineradores i
abocadors).
u
Cal ser
rigorós a l'hora d'aplicar els criteris de reducció de les emissions de gasos
d'efecte hivernacle amb la substitució de combustibles fòssils per combustibles
derivats de residus orgànics, i
prioritzar els interessos socials i ambientals davant els interessos
privats de la indústria en quant als drets d'emissió de CO2; cal tenir en compte tots els impactes que es produeixen i les
alternatives existents .
u
Cal garantir
els canals de distribució de la informació amb transparència i rigor: homogeneïtzar
els criteris estadístics per poder avaluar els resultats en base a dades més
fidedignes, informar
amb més transparència i coherència dels resultats del
funcionament de les instal·lacions, especialment les
de tractament mecànic-biològic dels residus municipals tenint
en compte els resultats que aquestes estan mostrant en base a
l'experiència acumulada.
u
Cal comptar amb la participació ciutadana. S’han de prendre les decisions comptant amb el moviment
ecologista i ciutadà i amb les parts afectades per les instal·lacions. No es
pot continuar la política dels fets consumats.
u
Cal desenvolupar
campanyes de sensibilització i d’educació ambiental i no de publicitat
enganyosa i institucional, per aconseguir un veritable canvi d'hàbits i una major
participació de la població en la recollida selectiva i la gestió sostenible
dels residus.
Per tot això considerem que l'actual
estratègia presentada per l'Agència de Residus de Catalunya ha de ser revisada
i replantejada a fons per prioritzar els criteris preventius i recuperadors de materials per
davant dels del tractament de la fracció del rebuig, a la inversa de com es
planteja actualment.
Sant Vicenç de Torelló – 26 de novembre
de 2005
Plataforma Cívica per la Reducció dels Residus –
Ecologistes de Catalunya
_________________________________________________________________________________________________
26 de novembre de 2005 Nota
de premsa:
LA PCRR, D’ECOLOGISTES DE CATALUNYA, AMB LA PLATAFORMA
ANTIINCINERADORA
S’ha
actualitzat la informació de les entitats presents sobre els conflictes encesos
entorn dels abocadors, la deposició i la incineració dels residus municipals i
industrials. Un d’aquests conflictes continua sent el projecte de tèrmica-
incineradora de Sant
També
s’han presentat les properes campanyes per estimular la r
S’ha
compartit un dinar i s’ha acabat el dia visitant, a més de Sant Vicenç, alguns
indrets de la vall, entre els quals les obres de l’Eix i la tèrmica de Sant
Pere de Torelló.
_____________________________________________________________________
16 DE
NOVEMBRE DE 2005 NOTA DE PREMSA
També se li ha demanat sobre l’estat
del projecte d’incineradora que havia presentat l’empresa.
Igualment ha sol·licitat que convoqui
la Comissió de Seguiment de la tèrmica, que no s’ha reunit des del desembre de
2002.
Després que, el passat 3 d’octubre, el consistori acordés no
acceptar les exigències de l’empresa,
Recordem que el DMHA, amb data 5 de
juliol, va suspendre temporalment
el tràmit d’autorització d’aquest projecte, fins que en un termini de tres
mesos l’ajuntament resolgués l’expedient municipal obert a CERR SL.
Ara, un cop resolt l’expedient
municipal,
Un cop més ens reiterem en la creença que el diàleg i la transparència
s’haurien d’imposar.
____________________________________________________________________________________________________________
4 d’octubre de 2005 NOTA DE PREMSA SOBRE
La Plataforma Antiincineradora de la Vall del Ges va organitzar, el
passat dimecres, una visita a la planta que Molins Energia SL té a Molins de
Rei.
Aquesta central subministra aigua calenta i calefacció a gairebé 700
habitatges del barri “La Granja “ de Molins de Rei. Per fer-ho utilitza
únicament 2200 tones de combustible., que es composa bàsicament d’una biomassa vegetal com ara pinyes, closques
(d’ametlles o avellanes) i pinyolada.
L’objectiu de la visita era comprovar “in situ” l’eficàcia d’aquest servei,
tant pel que fa als usuaris com pel que es refereix a la rendibilitat per
l’empresa.
Es pretenia també comprovar que existeixen en funcionament fórmules
factibles d’un tipus de calefacció col·lectiva,
menys agressiva amb el medi ambient i la salut de les persones, i
també rendible per a l’empresa privada,
que els projectes de grans plantes incineradores que fins ara s’han proposat a Sant Pere de
Torelló. També establir-hi un paral·lelisme per veure si una central d’aquestes
característiques fora viable a Sant
Pere.
Els assistents, components de diverses entitats veïnals,
associacions i plataformes, varen poder
comprovar directament el funcionament de la central i veure el combustible
(aquest dia, únicament hi havia pinyes). La visita va ser guiada pel Sr. Xavier
Gil, enginyer en cap, responsable del funcionament de la planta, que molt
amablement i amb claredat els va explicar i mostrar els diferents aparells, calderes, xarxa, etc. que componen la central, i la distribució de l’aigua calenta a les cases dels usuaris, així com la
composició de l’empresa i les seves perspectives de futur.
Cal dir que la valoració que
se’n fa per part dels assistents va ser
positiva pel que fa a dimensió, combustible, funcionament i rendiment d’aquesta
central que abasteix un barri d’un nombre similar d’habitants al de Sant Pere
de Torelló. Una alternativa viable , entre d’altres possibles, per a la Vall
del Ges.
Recomanem aquesta visita a les administracions responsables d’una instal·lació per a la calefacció de
Sant Pere. Des d’aquí els demanem un altre cop que aquesta decisió sigui
consensuada amb la població, ajuntaments,
entitats i associacions que han
mostrat preocupació per aquest tema.
_________________________________________________________________________________________________________________________
13 de juliol de 2005 NOTA DE PREMSA SOBRE
Arran de la notícia apareguda
a la premsa sobre la suspensió de la tramitació de la llicència ambiental del
projecte de
1-
Valorem positivament aquest pas del
Departament de Medi Ambient, entenent-la però, en el seu valor real, la
congelació administrativa d’una autorització, no el seu l’arxiu definitiu. I
seria una bona notícia si fos el començament
d’ una solució de consens per a
la tèrmica de Sant
2- Creiem que , en cas de la desestimació definitiva
del projecte de CERR SL, no es pot
deixar passar l’oportunitat de seure’s totes les parts que se senten
afectades per buscar de trobar una
solució de consens al problema la
planta de Sant Pere. És l’hora que
s’imposi el diàleg i la participació ciutadana en qualsevol presa de decisions,
començant per establir els criteris del nou concurs per a la concessió de
l’actual tèrmica.
3-
Exigim que es respecti la voluntat
expressada per la societat civil de la
vall que ja es va manifestar abastament,
començant pel Consell Comarcal i seguint per tots els grups polítics dels
ajuntaments
4-Finalment,
una vegada més, tornem a denunciar que la tèrmica en funcionament a Sant
5- Per tot això aquesta
Plataforma, es mantindrà vigilant i amatent per tal d’obtenir
l’objectiu que la va fer néixer ara fa quatre anys i mig: evitar que es cremin
residus a la vall que puguin amenaçar
_________________________________________________________________________________________________
NOTA DE PREMSA de 5 de juny de 2005. IV CAMINADA ANTIINCINERADORA
Avui,
dia mundial del Medi Ambient ha tingut lloc amb èxit la IV CAMINADA
ANTIINCINERADORA , organitzada per la “Plataforma
Antiincineradora de la Vall del Ges ” i per la plataforma “Sant Pere sense tants
fums”, per camins de Sant Vicenç de Torelló i
Sant Pere de Torelló. La caminada ha començat amb una cantada a càrrec de
membres de la Coral
Lloriana. En un ambient distès, però reivindicatiu, s’ha fet
un esmorzar en un mas (can Musull) a mig camí, i s’ha fet un parlament. (el text
íntegre es troba a l’apartat “DOCUMENTS” de la web www.valldelges.net
. Les prop de dues–centes persones assistents a l’acte han constatat la
necessitat de continuar la mobilització a la vista dels elements actuals del
conflicte (l’empresa continua
pressionant l’administració per que li autoritzi el seu projecte de tèrmica
incineradora de residus) i després de
passar per on es troba l’actual tèrmica.
Allà s’ha pogut comprovar la gran quantitat de residus que hi ha i que està
cremant més que mai, evidentment molt més del que cal a l ’estiu per donar
calefacció i aigua sanitària a Sant Pere. S’ha pogut comprovar també la pèssima
qualitat de la biomassa utilitzada (hi havia fins i tot cotxes a mig
desballestar). L’actual empresa, la mateixa que vol fer la nova tèrmica, deu
vegades més gran que l’actual , ha convertit aquesta en una pura incineradora
de residus.
_________________________________________________________________________________________________
Discurs de cloenda de
Com
a President de GEPEC-Ecologistes de Catalunya, entitat organitzadora d’aquestes
Trobades, conjuntament amb la Plataforma en Defensa de l’Ebre i
1-
En primer lloc, que les agressions al territori i al medi ambient no tenen
color polític, ni pàtria, ni punts cardinals. S’estenen com taca d’oli al llarg
del temps i de l’espai comú i són font inesgotable de conflictes. Mostren la
greu discrepància que existeix entre la societat civil i el poder polític.
Mostren la manca crònica de diàleg, consulta i participació entre el poder
dominant i les entitats compromeses amb la conservació del territori. Mostren
la volubilitat, la insostenible lleugeresa de l’ésser polític, el seu doble o
triple llenguatge (segons el temps electoral, segons el càrrec ocupacional,
segons la comarca, segons
2-
En segon lloc, que la sostenibilitat del territori i la salut ambiental en els
PP.CC. mostra els mateixos o pitjors símptomes que la sostenibilitat de la
nostra llengua comuna: una autèntica llosa sobre els dos puntals essencials del
nostre patrimoni, una vergonya per als nostres polítics que s’han mostrat
incapaços
3-
En tercer lloc, que la història recent de Catalunya ens ensenya que en dos anys
de renovació política no s’ha produït cap renovació ideològica de fons que
asseguri que les premisses de la sostenibilitat ambiental, l’equilibri ecològic
i el principi de precaució transcendeixin la tecnocràcia administrativa i
afrontin el desenvolupament del país amb criteris de benestar que no siguin els
del pur i dur creixement de l’activitat econòmica i del producte interior brut.
Debats com els que s’han produït sobre els transgènics, les centrals i les
línies elèctriques en el medi rural, la gestió dels residus, el control de la
contaminació, etc... posen en evidència que estem molt lluny d’una societat
regida per criteris de bones pràctiques ecològiques. I tanmateix, mai com fins
ara no s’ha utilitzat a Catalunya un lèxic ecologista tan pintoresc.
4-
En quart lloc, que cap govern d’arreu dels PP.CC. ha sabut canviar les formes
més elementals de cara a una adequada relació institucional amb els moviments
ecologistes representatius del territori. La màxima cristiana “els que no esteu
amb mi, esteu contra mi” continua vigent a Catalunya malgrat les esperances
posades en el canvi. La discrecionalitat i la tendenciositat que havia marcat
l’estratègia de CiU durant 20 anys en les relacions amb la societat civil ha
continuat.
S’han
servit de l’hàbil sistema que Susan George ja preconitzava en el seu INFORME
LUGANO: “Permetre que les ONG tinguin estatus consultiu en òrgans formals que
es reuneixin en intervals regulars. S’ha demostrat –deia Susan George- que
aquest model serveix perquè les ONG siguin més constructives i responsables, és
a dir, molt menys radicals, desafiants i rebels!”. Així, per aquesta via, s’ha
potenciat l’amiguisme institucional i subvencional cap a federacions i grups
afins als objectius del govern, així com la marginació d’aquells grups
susceptibles de provocar o recolzar conflictes socials quan les decisions
polítiques de desenvolupament topen de ple amb la preservació del territori (un
record molt especial en aquesta marginació i en aquest buit per al Delegat del
Govern a les Comarques de Tarragona, senyor Xavier Sabaté). També s’ha
mantingut la coneguda pràctica de voler comprar les nostres ànimes a base de
projectes fantasmes, convenis utòpics i comissions de seguiment etèries que
només han estat fum i fum! Senzillament perquè han vist que ni al GEPEC, ni als
Exemples concrets d’aquesta pèssima praxis política en podríem trobar arreu del
territori però ens concretarem en el camp d’actuació del GEPEC-Ecologistes de
Catalunya (Terres de l’Ebre i Camp de Tarragona):
1- Hem vist polítics d’Esquerra en processó cap a Flix dient que l’empresa
ERCROSS no podia ser responsable d’uns abocaments que s’han produït durant
dècades per manca de legislació (amb un RDPH que data de 1987 i estableix
clarament la prohibició de contaminar cap medi receptor).
2- Hem sentit polítics del govern de Catalunya dient que les responsabilitats
econòmiques d’ERCROS en la neteja del riu Ebre posarien en perill centenars de
llocs de treball. I deien això sense cap rubor, mentre l’empresa ERCROS es
dedicava a comprar altres empreses químiques (ARAGONESAS) i permetia que
els seus accionistes guanyessin a la Borsa només en el que portem del 2005 un
102 % . Saben què vol dir això, oi ? Que un accionista d’ERCROS que al
gener tenia 20 milions d’euros ara en té més de 40, però el riu Ebre
probablement l’haurem de pagar entre tots, nosaltres, és clar.
3- Hem sentit il·lustres polítics pregonant la necessitat de l’Estalvi d’aigua,
de nova Cultura de l’aigua, de sequera ... i oblidant que aquests mateixos
polítics o els seus partits han estat durant anys i anys –i continuen- a la
Diputació de Tarragona permetent que es faci una vergonyosa promoció gratuïta
dels Camps de Golf! La Diputació ha fet això durant anys: uns camps de golf que
han demostrat meridianament que no són sinó tapaderes legals per urbanitzar
territori rústic i que aquí a les nostres comarques estan autoritzats per l’
4- També hem contemplat com el fracàs estrepitós de la gestió dels residus
municipals ha empès el govern a ressuscitar, o batejar, o reanimar, aquelles
instal·lacions posades en dubte des de la fàcil oposició: abocadors (com el de
Tivissa o el de l’Aldea), gasificadores (A Móra) , metanitzadores (A Botarell i
a Tarragona), incineració en cimenteres (Alcanar), etc. Tot senzillament per la
manca de valentia política d’estirar les orelles i sancionar una bona colla
d’alcaldes incompetents (la majoria dels seus propis partits) que no han posat
els medis necessaris per r
5- Finalment (per a què seguir?) hem vist tones i tones d’incongruència
energètica a les comarques de Tarragona (no cal anar a Bescanó). Així, hem vist
estupefactes com a la presència estremidora de les nostres tres centrals
nuclears, s’han afegit dues tèrmiques a Tarragona, s’ha aprovat la construcció
d’una altra tèrmica a Vandellòs, s’està demanant de fer una altra tèrmica a
Riba-roja ... i això sense comptar un centenar de projectes de centrals
eòliques arreu de les nostres costes, planes i muntanyes. Deu ser que els
tarragonins gastem molta llum per trobar-nos les nostres vergonyes!!!
Si
arribem a la conclusió que cap renovació política ha comportat, comporta ni
comportarà una adequada renovació en les relacions entre el medi i l’ésser
humà, no tenim altre remei que concloure que a través d’aquestes Jornades hem
de veure la necessitat de construir una
No
ens toca més remei que assumir que la pressió social, la denúncia pública, EL
CRIT! ... és l’únic llenguatge que la classe política està disposada a
escoltar. Però hem de pressionar, denunciar, cridar ... amb ARGUMENTS!!!! , amb
arguments seriosos, amb el pes d’informes científics, amb el coneixement i ús
adequat de les lleis i del procediment administratiu, amb dades tècniques, amb
estudis ecològics rigorosos ... Perquè si bé el CRIT serveix perquè ens
escoltin els polítics, els ARGUMENTS serveixin perquè ens escolti la societat i
ens respecti el país.
Tortosa,
28 de maig de 2005
________________________________________________________________________________________
27 de maig de 2005. Comunicat de Premsa de
Actualment, i des de fa mesos, a la tèrmica “d’estelles” de Sant Pere de Torelló s’hi està cremant molta quantitat i diversit