PER QUÈ NO VOLEM AQUEST NOU PROJECTE?
(AL·LEGACIONS PRESENTADES A L'AUTORITZACIÓ MEDIAMBIENTAL DEL PROJECTE DE SANT PERE DE TORELLÓ, octubre de 2008)
LEGITIMACIÓ DE l’ASSOCIACIÓ VALLDELGES.NET.
Tenim interès legítim en el present cas, de conformitat amb el que preveu l’article 31 de la LRJPAC per ser titulars de drets i interessos legítims individuals i col·lectius com a associació representativa d’un interès social.
En concret, la finalitat social que persegueix l’associació, d’acord amb els seus estatuts és la de “promoure i organitzar estudis, debats, i accions encarats a promoure un desenvolupament sostenible per a la Vall del Ges, amb especial atenció a la salvaguarda del seu medi ambient i del seu patrimoni natural i cultural, i solidari amb tot el país, en coordinació amb altres associacions mediambientals afins”.
El Tribunal Suprem ha configurat “el interés legítimo como concepto más amplio que el personal y directo y que consiste en el que tienen aquellas personas por la situación objetiva en que se encuentren.”
ANTECEDENTS, VIABILITAT I INTERÈS SOCIAL DEL PROJECTE.
Aquest projecte de tèrmica no neix en el buit. No es pot obviar que es tractaria d’un tercer projecte en set anys, i que els dos anteriors ja van despertar una forta alarma social a la comarca.
Els projectes anteriors sempre han anat encaminats a projectes de grans dimensions com a mitjà d’aconseguir ingressos addicionals per a solucionar la deficitària economia municipal, més que no pas a resoldre el subministrament de calefacció , que sempre ha estat l’excusa.
No és la necessitat que fa sorgir un projecte sinó que és un projecte que busca la coartada de la necessitat.
Lamentablement, pensem que aquest Projecte obvia la voluntat d’ una tèrmica dimensionada únicament a la calefacció i aigua calenta del municipi i exclusivament de biomassa forestal. Voluntat expressada i reivindicada per la població de la Vall del Ges, a través de d’entitats cíviques i culturals, ajuntaments, partits polítics i Consell Comarcal d’Osona , amb signatures, manifestos i al·legacions fetes reiteradament en múltiples ocasions.
1- INSEGURETAT JURÍDICA.
Volem fer esment que la nostra Associació va interposar un recurs contenciós administratiu front el Plec de Clàusules administratives de “La gestió del servei públic de generació i distribució de calefacció i aigua calenta al municipi de Sant Pere de Torelló”, i que el mateix es segueix davant el Jutjat n.14 de Barcelona, actuacions número 585/2006.
I com s’ha dit en el contenciós interposat i que està pendent de resolució, el Plec de clàusules aprovat inicialment i posterior de manera definitiva per l’ajuntament de Sant Pere de Torelló no ha estat tramitat d’acord amb la normativa ja que els informes preceptius de secretaria i intervenció no analitzen el plec sotmès a informació pública; la redacció de les clàusules ha estat encomanada a externs sense que consti a l’expedient el procediment de contractació; el Plec aprovat és ambigu, crea inseguretat jurídica, no es correspon amb l’objecte del contracte (que és, no oblidem, l’abastiment de calefacció i aigua calenta al municipi de Sant Pere de Torelló), suposa l’assumpció de competències supra-municipals, i obvia els condicionants mediambientals; i finalment, compta amb un estudi de costos no rigorós.
En idèntica línia ara es presenta un projecte que ha de donar compliment en teoria a l’acord d’adjudicació de data 20 de juny de 2007 que va atorgar a COMSA MEDIO AMBIENTE SL i CASSA AIGÜES I DEPURACIÓ SL la gestió del servei públic de generació i distribució de calefacció i aigua calenta del municipi de Sant Pere de Torelló, per un període de 25 anys a raó d’un cànon de 10000 euros/any.
Es presenta el projecte per SPT Renovable SL sense que s’hagi justificat en l’expedient la connexió amb l’adjudicatari i amb un títol significatiu com es detalla en l’anunci d’informació pública que assenyala: “per a la concessió de llicència ambiental (tipus A) per a l’exercici de l’activitat d’instal·lacions per a la cogeneració”
No es tracta per tant d’una gestió de servei públic sinó que en realitat la proposta és bàsicament una nova indústria de generació d’electricitat.
Això suposa una modificació evident de l’objecte de la concessió i crea una inseguretat jurídica i una indefensió als administrats.
2- NO ES JUSTIFICA LA NECESSITAT D’AQUEST PROJECTE PER A SATISFER EL SERVEI PÚBLIC DE CALEFACCIÓ I AIGUA CALENTA A LA POBLACIÓ DE SANT PERE DE TORELLÓ.
El 90% de l’esforç energètic de les 65.000 tones anuals de combustible serà destinada a la producció d’electricitat. Per tant, l’essència del projecte, tal com denúncia per altra banda la seva classificació, és la producció d’electricitat. L’ajuntament no justifica la necessitat de la producció d’aquesta quantitat d’electricitat per al municipi. I hauria de fer-ho: pel volum singular del projecte i per què l’ubica en un solar municipal destinat a equipaments.
L’ explotació d’una nova planta tipus d’aprofitament energètic de biomassa forestal mitjançant la generació d’electricitat, utilitzant l’excusa de fer la concessió de l’actual tèrmica per a calefacció, obliga a multiplicar per deu la capacitat energètica de la planta ( 25,56 Mwth cosa que implica la construcció d’ una instal·lació nova en lloc de remodelar l’existent.
3- COMBUSTIBLE : 65.600 TM. ANUALS SÓN UNA QUANTITAT EXCESSIVA I INSOSTENIBLE DE BIOMASSA A CREMAR.
Aquesta quantitat és aproximadament la llenya que cremarien 16.000 vivendes per escalfar-se amb calderes individuals. És evident que per als 500 usuaris actuals és una proposta exagerada, desproporcionada i insostenible.
En quan a les matèries primeres utilitzades, 65.000 Tn/any de Biomassa forestal que consumirà la consumir la bioincineradora, representa un consum diari de 195 Tn/dia, matèries primeres que de ben segur no pot produir la comarca d’Osona amb el que tindran de provenir de la resta de l’estat, o important-la, augment la circulació de vehicles pesants per les poblacions veïnes al Municipi de Sant Pere de Torelló, el que afectarà a la circulació de turismes i al soroll produït en aquestes vies de circulació.
3a- No es garanteix la viabilitat de la biomassa forestal durant els 25 anys de durada del contracte.
Es cremaran 65.000 tones per poder fer cogeneració i electricitat,quan altrament, per a la calefacció només serien necessàries unes 8.000 tones anuals ( la planta de biomassa de Molins de Rei crema aproximadament unes 4000 tones/any per abastar unes 800 vivendes i un centre públic, en un clima això sí, “mediterrani” de debò i amb unes vivendes més agrupades entre si)
La proposta no mostra enlloc la garantia d’aquesta enorme quantitat de biomassa ni la seva procedència.
De fet, és difícil de garantir, segons es desprèn de les dades de la Fundació Abertis, en la memòria del seu estudi “LA BIOMASSA COM A FONT DE MATÈRIES PRIMERES I D’ENERGIA: ESTUDI DE VIABILITAT AL MONTSENY I MONTNEGRE-CORREDOR”
. (Fundació Abertis -Resultats)
“Problema de la logística i garantia del subministrament:
No existeix actualment a Catalunya pràcticament ningú que tingui un procediment que permeti transformar la biomassa forestal en un producte que sigui consumible per les instal·lacions, ni que pugui donar garantia en el subministrament.”
Recentment hi ha alguna indústria que comercialitza “pèl·lets”, conglomerats de biomassa diversa per a calderes de calefacció,i que encara està per demostrar la seva viabilitat i a uns preus prohibitius per a una tèrmica de les característiques de la que parlem.
Hem de valorar el que costa "fabricar" un quilo de fusta i el que costa cremar-lo (incloent-hi sempre el cost ambiental), i hem de veure si surten els números i si l’energia generada per la bio-incineradora provindrà només de residus "autòctons i sostenibles" o necessitarà altres fonts menys sostenibles i menys autòctones per a fer-ho rendible. Si acabem important la fusta o obrint la porta a cremar de tot, ambientalment la planta no servirà de res.
3b- No es garanteix la proximitat del combustible com caldria en un projecte d’aquestes característiques i sostenible mediambientalment.
Tampoc es justifica la procedència de la biomassa.
Una quantitat important com aquesta cal que el projecte reculli i especifiqui d’on vindrà. I més amb informes com “Abertis” que en la seva presentació de resultats (17.5 pàg. 17-452 ) acaba dient;
_ “En aquest moment surt més barat importar fusta de l’estranger que extreure-la dels boscos d’aquí. Catalunya consumeix 6.000.000 de m3 de fusta i en produeix 500.000 m3.”
_ “La neteja del sotabosc o de la fusta dolenta surt econòmicament poc viable. Es tracta d’una operació complexa, difícil de mecanitzar i situada molts cops en zones de difícil
accés.”
3c- No justifica el increment de trànsit ni del nombre de camions que implicarà el transport de tot el combustible.
Tampoc valora el cost ambiental en trànsit i emissions de CO2 que representa aquest increment de circulació de transport pesat, ni les molèsties a les poblacions veïnes.
Per altra banda, cal tenir en compte criteris de sostenibilitat, de fluxos de fixació de CO2 a les masses forestals, de fluxos de transport de fusta des d’ indrets forans, i de fluxos de gasos emesos per aquestes fustes rostides fins a la darrera guspira.
Creiem que una quantitat tal de la biomassa forestal pot tenir millors destinacions en la indústria que ser cremada.
Cal tenir em compte, a més, que aquesta tèrmica entrarà en competència amb la , ja prou afeblida indústria forestal del nostre país i pot ajudar a acabar-la d’ensorrar.
- Fundació ABERTIS (presentació de resultats, 17.5 ):
“Cal tenir en compte les possibles competències que pot haver-hi amb els usos actuals de la biomassa forestal.
Existeix una indústria de la fusta amb la que cal buscar sinèrgies comunes.
Una planificació de la gestió forestal enfocada a l’aprofitament energètic podria ser nefasta per a la poca indústria de la fusta que actualment existeix.”
3d - Preveu una exportació d’energia elèctrica generada en línies velles i que aviat s’hauran de reparar
En quan a l’activitat de producció d’energia elèctrica, de la tensió de connexió a la xarxa 6,3 KW, és desprèn que, almenys inicialment, s’utilitzarà la xarxa existent, tot i de que de ben segur, en un futur, per la seguretat de les línies elèctriques o les necessitats del transport, aquesta tensió de connexió de 6,3 KV, s’haurà d’augmentat considerablement, el que representarà la instal·lació de noves línies d’interconnexió de la xarxa elèctrica de la Vall.
3e- Només és preveu cremar un 70 % de biomassa forestal.
No és excusa que a causa de la rendibilitat es proposi de cremar altres residus, i subestimi d’aquesta manera una de les condicions reivindicades per la població..
La resta seran residus biomàssics “teòricament” lliures de productes tòxics.
L’experiència durant aquest anys de funcionament de la tèrmica d’estelles” ens ha demostrat que la realitat és una altra. El DMAH ha rebut denúncies i avisos dels veïns per la barreja de residus no ja impregnats a l fusta , sinó de diferents tipologies. La contaminació extraordinària que ha patit en 7/ 8 anys de funcionament ens ho corroboren.
3f - La biomassa és una solució pèssima per a la producció d’energia elèctrica.
El 74% de l’energia produïda es perdrà a l’atmosfera en forma de calor. El sistema, vàlid per escalfar aigua, és molt poc eficient per produir electricitat perquè requereix temperatures molt altes. Efectivament, respecte al projecte anterior es produirà 1/5 de l’electricitat, però cremaran el 60% del combustible del primer projecte.
La producció d’energia elèctrica per mitjà de biomassa, fins i tot quan aquesta és de qualitat, no deixa de ser un enorme malbaratament de calor que es perd majoritàriament a l’atmosfera i que contribueix a l’escalfament del planeta, amb l’emissió de gasos que provoquen l’efecte hivernacle. Aquest malbaratament s’accentua quan es tria per ubicar una tèrmica d’aquestes característiques un petit polígon industrial amb poques possibilitats de que les empreses puguin aprofitar la calor excedent.
La biomassa forestal, a microescala, pot ser un bon combustible per a produir aigua calenta per un poble, però no ho és per a la producció d’electricitat perquè suposa una despesa energètica molt més alta.
Així, la incineració de biomassa a escala industrial no seria un dels tipus de valorització més sostenibles, per dues raons fonamentals :
a.1. El rendiment energètic no és elevat.
a.2. Es valoritza l’energia, però a canvi s’emeten gasos d’efecte hivernacle (CO2, CO, CH4, NOx)
Les pèrdues en el rendiment energètic de la incineració de biomassa, són entre d’altres, les derivades de la transformació del calor produït en vapor a pressió, que mourà les turbines generadores d’electre (pèrdues termodinàmiques, fricció, pèrdues de càrrega, pèrdues per aïllaments deficients, etc.. ) i les pèrdues de calor al llarg de totes les etapes del procés.
Extraiem d’un estudi sobre la biomassa com a combustible del GEPEG – EdC, on una cita d’un estudi fet pel CREAF desaconsella la utilització de biomassa forestal per a incineració amb valorització energètica:
Generació energètica descentralitzada – Molins de Rei (5 de febrer de 2005)
“La biomassa forestal a Catalunya:
potencial energètic
Anàlisi de la disponibilitat del recurs en base als inventaris forestals”
Jordi Vayreda / [email protected]
Les conclusions finals de l’esmentat estudi són aquestes:
– Creixement baix: 2,8 t 20%/ha/any . poc rendibles
– Explotació d’arbres grans . Arbres petits al bosc
(desequilibri demogràfic: mida<>edat, arbres suprimits)
– Risc elevat d’incendis
– Estancament dels preus de la fusta
– Manca de ma d’obra
– Pirineus i Sud de Catalunya no explotables
(28% explotable – 310.000 ha)
– Estassades i restes silvícoles . funció protectora
(matèria orgànica i nutrients)
– Desconeixement de les previsions de producció
(10.000 t/any d’estella)
- Manca de planificació forestal
- Risc d’incendis
-No hi ha cooperatives de boscos privats
-Elevat nombre de propietaris i finques petites
– Orografia . manca de mecanització dels treballs
– Baixa intensitat dels aprofitaments
(Prohibit tallades arreu)
– Manca de sistemes de tractament de les restes
silvícoles
– Baixa densitat de camins i pistes forestals
(cal afegir el cost de construcció i manteniment)
.. elevat cost d’extracció
- Propietaris (activitat forestal secundària)
- Propietari conservadora i gran
- Manca d’arrelament de tradició forestal
- Sentiment comú que l’ús per energia és una finalitat
- poc noble
- Increment de l’ús social del bosc
- Mentalitat ciutadana conservacionista
- Manca de ma d’obra (quantitat i qualitat)
- Influència en el mercat actual de la fusta
- explotació de peus menors cara
- si s’obre el mercat per energia (amb subvenció) .
- competència amb el mercat general
- Inestabilitat del mercat i dels preus
- Subministrament temporal de la matèria primera
- Sobresplotació del bosc a la zona pròxima a la planta
L’estudi parla per sí sol, no cal afegir-hi res.
Si ho cremem tot, inclòs el sotabosc... potser matarem la gallina dels ous d’or.”...
3g - Passem a dependre d’un recurs renovable però fàcilment esgotable
Incinerant biomassa amb l’única justificació de "valoritzar" energia, estem creant un monstre famolenc que generarà una clara "DEPENDÊNCIA ENERGÈTICA DE LA BIOMASSA" a mig i llarg termini. Si capitals privats, i seguint criteris estrictament empresarials busquen únicament l’entrada constant de matèria primera (biomassa per cremar) i l’augment de beneficis es pot arribar a una situació en que no en tinguin prou amb els residus de poda o esporga anuals, i pot passar en alguns anys menys "rendibles"es vegin amb la vicissitud d’haver de resignar-se o bé implantar un model de "PRODUCCIÓ INDUSTRIAL DE BIOMASSA" complementari a l’entrada fluctuant d’aquest residu de poda o esporga.
4- UBICACIÓ INADEQUADA
4.a - La ubicació de la planta és massa pròxima als habitatges de la població veïna de Sant Vicenç i Torelló
La nova bioincineradora estarà ubicada a 500 metres al sud de la tèrmica que està en funcionament, que té moltes pèrdues de temperatura per la xarxa. Aquests 500 metres l’allunyen encara més del casc urbà de Sant Pere. De fet està en el punt urbanitzable possible més allunyat del poble. Per què la fan tant lluny? Pel soroll i la contaminació de l’aire?
El curiós és que s’acosta als nuclis de Sant Vicenç de Torelló i Torelló, amb molta més població, situant-lo al límit del seu terme municipal. Les distàncies són, (mesurat sobre mapa) :
De la planta al terme municipal veí de Sant Vicenç:150 m.
De la planta al nucli habitat de Sant Vicenç: 500 m
De la planta al nucli habitat de Sant Pere. 1000 m.
De la planta al nucli habitat de Torelló: 1500 m.
De la planta a l’ajuntament de Sant Vicenç: 900 m
De la planta a l’ajuntament de Sant Pere de Torelló: 1400m
La planta s’ubicarà al bell mig de la vall on viuen la majoria dels 17.000 habitants de la Vall del Ges. La resta de la vall, força despoblada, és un paisatge de gran bellesa, que constitueix una zona PEIN, “Serres de Milany-Santa Magdalena i Puigsacalm- Bellmunt”. Provocarà un fort impacte ambiental.
4.b - Una indústria bàsicament de generació d’electricitat amb un clar benefici econòmic, en una zona d’equipaments.
En el capítol IV, articles 130, 131 i 132 de la normativa urbanística de planejament dels sector parcial de la Guàrdia de Sant Pere de Torelló, queden definits els espais d’equipaments públics i les condicions d’edificació. No hi sabem veure en quin lloc d’equipaments pot ficar-se una activitat industrial encoberta com aquesta.
4.c – Frega la zona P.E.I.N
Una ubicació inadequada amb criteris geogràfics i paisatgístics. La vall del Ges, oberta pel sud-oest a la Plana de Vic, però envoltada al nord i l’est per serralades que sobrepassen ràpidament els mil metres d’altitud té unes peculiaritats especials: La seva població es troba concentrada en poc més de 20 Km2. Les tres poblacions: Torelló, Sant Vicenç i Sant Pere sumen uns 17000 habitants. En aquesta zona la densitat és alta. Al bell mig d’aquesta zona altament poblada és on es vol ubicar la incineració. Més enllà hi ha un ampli rerepaís bastant despoblat, caracteritzat per un paisatge de gran bellesa, que constitueix un PEIN,(espai d’interès natural) que aplega el Collsacabra, el Puigsacalm i la serra de Bellmunt ( l’”ermita al cel suspesa” de l’Emigrant” de Verdaguer) i que es troba a 1 km de la futura planta.
Aquest semicercle envoltant la vall del Ges i Fornés que és aquest espai natural, amb 15.600 Ha. és un dels més importants de Catalunya.
És tracta d’un entorn on conviuen un paisatge rural de conreus i alguns masos d’altura, amb encara esplèndids boscos caducifolis de roures a les soleies i faigs a les obagues. En concret, les mates de faigs existents en aquest PEIN són de les més importants del país i hi ha racons tan emblemàtics com la Grevolosa, amb vells i enormes faigs que donen a l’indret una sensació de catedral gòtica.
La fauna hi és encara important amb nombroses espècies protegides com el gat fer, la llúdriga, el duc o el gamarús i d’altres com el teixó, la fagina, el gaig i el pica-soques, absents en àmplies zones del país.
5- QUE EL PROJECTE NO TÉ EN COMPTE L’ESPECIAL CLIMATOLOGIA DE LA COMARCA, ON LA INVERSIÓ TÈRMICA I LA BOIRA SÓN EVIDENTS I QUE EL FA DESACONSELLABLE PER A GRANS INDUSTRIES QUE EMETEN FUMS.
El projecte no justifica una indústria de fums u contaminació en una zona AMB UNA FORTA INVERSIÓ TÈRMICA.
El projecte s’oblida d’un punt fonamental com és el factor geogràfic i climàtic. Més ben dit, hi passa de puntetes, quan classifica la zona de “clima mediterrani” sense més. I és prou evident que el clima de la nostra comarca és prou diferent en règims de temperatures, pluges (i distribució d’aquestes al llarg de l’any) i vents com per a ser equiparat al clima de llocs com Blanes, Vilafranca del Penedès, Benidorm, Palermo o Atenes. El clima de la vall del Ges és molt diferent fins i tot del de zones molt properes com el del Lluçanès o el Collsacabra dins de la mateixa comarca administrativa.
La vall del Ges comparteix característiques comunes amb la resta de la Plana de Vic: nombroses boires (uns 100 dies a l’any, segons Jaume Font i Garolera “Pla Estratègic Osona XXI” ) LA INVERSIÓ TÈRMICA que no permet elevar-se les capes baixes de l’atmosfera, més fredes, i tindrem un hivernacle que fa que la els habitants de la Plana podem veure cada dia d’hivern com els plomalls de les xemeneies de les nostres indústries no aconsegueixen aixecar el cap i s’arrosseguen per damunt de les poblacions. Això fa que la Plana tingui un índex de contaminació superior a la mitjana de Catalunya, sense que la seva industrialització estigui, tanmateix, per sobre d’aquesta mitjana.
6- MÉS EMISSIONS EN UNA ZONA JA CONTAMINADA
6a- Però a l’estiu la situació no millora. Per exemple, l’estació de Manlleu, la més propera a la vall del Ges, presenta el segon nivell més alt de contaminació per ozó troposfèric, de la setantena d’estacions dels Països Catalans, durant el 2005 i posteriors. S’han enregistrat concentracions d’ozó per damunt del nivell que la Unió Europea considera perjudicial per a la salut en 57 ocasions, concentrant-se sobretot en els mesos de juny, juliol i agost.
L’estudi d’impacte ambiental del projecte presenta un nivell de contaminació atmosfèrica i de vulnerabilitat baixos, es a dir que té encara molta capacitat de ser malmès. Però no és cert però si tenim en compte els mesuraments més properes a la planta que s’han fet, com l’estació fixa de Manlleu, i Vic i les unitats mòbils de la Diputació que s’han desplaçat a la vall del Ges.
Els estudis i de la contaminació atmosfèrica a St. Vicenç de Torelló” situat a 1,2 km de la central actual, fet per la Diputació de Barcelona, (estiu de 2003 i maig del 2004) corroboren les dades de Manlleu: El nivell d’ozó (O3) se salta durant la major part de l’estiu tres dels quatre els llindars establerts pel Decret 1494/1995 , en concret excedeix els llindars de “protecció a la salut”, “informació a la població” i “protecció a la vegetació”.
També senyalen aquests estudis que les partícules PM10 han assolit valors alts i que “és probable que al llarg de l’any es superin els valors límits legislats”. Aquests valors coincideixen amb la Diagnosi del Pla Estratègic de la Vall del Ges, Orís i Bisaura del 2004.
Volem afegir de nou les paraules de J.Font i Garolera, al “Pla Estratègic Osona XXI”: “Algunes particularitats del clima comarcal (d’Osona) com la inversió tèrmica, la zona afectada per les boires i la seva persistència mereixen un estudi acurat, sobretot per la seva incidència en la relació amb els cultius, la localització d’indústries i les noves tendències del poblament”. El mateix autor, també al “Pla estratègic d’Osona”afirma: “ LA INVERSIÓ TÈRMICA FA POC ACONSELLABLE, EN TOT CAS, LA LOCALITZACIÓ D’INDÚSTRIES QUE EMETIN FUMS O GASOS”
El combustible a cremar sota el bondadós nom de “biomassa”, sembla inofensiu. Però durant aquestes imparables 8.000/hores any es produiran 2.000.000 kg de cendres volants. I és que, tal com deia Lavoisier,” la matèria no es crea ni es destrueix, només es transforma”
Les emissions de partícules, SO2, CO i NOx CO, entre d’altres, que emeten les bioincineradores, contribueixen altament a l’OZÓ troposfèric i s’afegiran a la ja malmesa qualitat de l’aire de la nostra comarca.
És prou sabut que, si bé l’ozó no és un producte directe de la pràctica de la incineració , si que ho es com a secundari, és a dir, facilitat per alguns gasos que produeix la combustió i que les partícules són clarament responsables de l’aparició de dioxines i furans, tan mal estudiades encara però el suficient per saber que són nefastes per a la salut.
A més, la combustió de biomassa, suposa la mobilització de “ CO2 i CO, entre d’altres compostos , (addició, per tant, de carboni al cicle ecològic global ),” amb el que s’incrementa l’efecte hivernacle, causa de l’escalfament global.”
El principal residu que no hi ha manera d’eliminar a causa de la seva dispersió són les cendres que sortiran per la xemeneia (2.000.000 de kg. /any) segons el mateix projecte i que, any rere any, s’escamparan per la vall, sobretot cap a Sant Vicenç i Torelló a causa de les brises predominants.
6b- No s’informa ni valora el pes contaminant del nou eix viari.
Aquest espai natural, ja prou agredit amb la construcció de l’eix viari anomenat “del túnel de Bracons”, construït i a punt de ser inaugurat ( es preveu pel desembre d’enguany), haurà d’afegir el que suposarà aquesta xemeneia emetent gasos 24 hores al dia, durant els 365 dies a l’any. Quan l’estudi d’impacte ambiental del projecte avalua la contaminació inicial del lloc per a sumar-hi la contaminació resultant de la planta oblida d’afegir-hi la contaminació importantíssima de l’eix, per gasos de la circulació i per soroll, que ja estarà en actiu en el moment de construir-se la planta.
Els mapes, basats en simulacions, que indiquen cap on anirien les emissions de les cendres que sortirien per la xemeneia són erronis No tenir dades reals d’estacions meteorològiques “in situ” i menysprear les dades de les estacions properes comporta evidents perills. La realitat és tossuda i la realitat ens ensenya als qui vivim a la vall que, en temps encalmat, que és el temps més habitual, bufa una brisa a poca alçada que baixa riu avall i porta els fums lentament cap al Ter, passant per damunt de les zones més poblades.
7. NO ES JUSTIFICA L’EMISSIÓ/IMMISSIÓ DE SOROLLS. El SOROLL QUE ARRIBARÀ ALS VEÏNS ÉS INTOLERABLE.
Segons el projecte les emissions/ immissions que produiran el turbogenerador, ventiladors d’aire de combustió, ventiladors de tir induït i grup electrogen, segons el projecte és:
a) zona residencial afectada 60 db. en diürn i 60db en nocturn.
b) zona annexa exterior de l’activitat 65 db diürns i 55 en nocturns.
7a- No apareixen enlloc els db amb què ens obsequiarà la trituradora de residus in situ que se sumaran als db. ja previstos.
Aquests nivells teòrics de soroll, sempre segons el projecte, estan al límit del que permeten les ordenances municipals de Sant Pere (60db en diürn i 50 db en nocturn). Sembla ser, però que en aquest moments hi ha un buit legal pel que fa referència a la normativa de soroll.
7b- No es justifica l’emissió/immissió de sorolls en el projecte pel que fa a la Llei Catalana 16/2002 de protecció contra la contaminació acústica com tampoc la “Ley 37/2003 del ruido” i el “RD 1367/2007” que el desenvolupa, i el “RD1371/2007” que aprova el document bàsic “Protecció contra el soroll” del “Código Tècnico de Edificación” i que modifica el “RD 314/2006”.
8. EFECTES ADVERSOS EN LA SALUT DELS CONTAMINANTS AMBIENTALS GENERATS PER LA COMBUSTIÓ DE BIOMASSA
No és estrany que els metges estiguin molestos quan es parla de
salut i qualitat de l’aire. Curiosament són més els tècnics i els enginyers, i
no pas els metges, fent un munt de càlculs, els que dictaminen sobre si una
determinada indústria és o no nociva per a la salut de les persones.
A la comarca d’Osona són molts el sanitaris que no aproven instal·lacions com aquesta. I ho demostren i ho han demostrat amb manifestos i signatures quan ha calgut. Aquestes al·legacions, per exemple es presenten assessorades i amb la signatura de gran part dels pediatres de la comarca d’Osona.
Ens permetrem citar aquí també a autoritats reconegudes en aquest camp com el
doctors Eduard Rodríguez Farré, membre del Centre d’Investigacions Científiques
(CSIC), Josep Ferrís i Tortajada I Júlia Garcia i Castell
dos metges investigadors de certes malalties originades per la contaminació
ambiental. Treballen per a la OMS I a la Unitat de Salut Mediambiental
Pediàtrica. “Pediàtric Environmental Health Speciality
Unit” i a l’hospital Infantil Universitari La Fe de València . Tots tres
s’han manifestat en el sentit d’alertar en els efectes perversos de la
contaminació de l’aire en la salut de les persones.
En concret, el Dr. Ferris ha presentat un treball, després d’haver treballat amb els estudis de les més importants revistes científiques dels últims 25 anys en el que detalla els efectes contaminants de les bioincineradores com la que es vol implantar a Sant Pere de Torelló. Citem aquí alguns dels efectes I també les conclusions:
Aquests efectes sobre la salut humana en una planta de biomassa com la de Sant Pere de Torelló, o de la Garriga, només amb els contaminants declarats al projecte són:
NOx:
b) Precipitació àcida:
Conjuntivitis
Problemes respiratoris inespecífics:
Rinitis
Sinusitis
Faringitis
Cefalees
Crisis asmàtiques
Dificultat respiratòria
c) Disminució de la visibilitat
SO2:
Precipitacions àcides
Incrementen el nombre de partícules àcides
Desencadenen:
Crisis asmàtiques
Emfisemes
Insuficiències respiratòries
Partícules:
Penetració directa torrent sanguini (fines, ultrafines i nanopartícules)(0.2 micres)
Malalties i mortalitat prematura en persones vulnerables per accions:
Respiratòries
Vasculars
Cardíaques
Informe de Salut Mundial OMS, 2000
56 milions morts 1999:
Exposició partícules: 3 milions
SIDA: 2.7 milions
Diarrees: 2.2 milions
Causes principals de mortalitat per partícules:
Mal. Cardiovasculars isquèmiques
Infeccions respiratòries broncopulmonars
Malalties perinatals
Càncer broncopulmonar
Dades de l’European Environmental Agency, en Europa, 2003:
Mortalitat produïda per l’exposició a llarg termini, dintre dels “nivells legals”, en poblacions urbanes:
310.000/any
¯ mig any de promig d’expectatives de vida
16.000 morts a l’Estat Espanyol en 2004
CONCLUSIONS: ( el Dr. Ferris)
1) Totes les activitats industrials que produeixen i alliberen contaminants atmosfèrics, col·laboren, en major o menor grau, a generar la pol·lució atmosfèrica.
2) La pol·lució atmosfèrica, a més d’agredir tots els ecosistemes mediambientals naturals, ocasiona un impacte advers molt considerable en la salut humana: una extensa varietat de malalties i una important mortalitat prematura
3) La combustió de biomassa vegetal amb combustibles fòssils, constitueix una causa de contaminació atmosfèrica.
4) La biomassa i el combustible fòssil, quan es cremen, generen infinitat de contaminants atmosfèrics, essent els més importants els següents: partícules, òxids de nitrogen, diòxid de sofre, anhídrid carbònic, monòxid de carboni, compostos orgànics volàtils, HPAs...
5) La combustió dels residus vegetals amb el combustible fòssil, especialment a escala industrial (combustió intensa, quasi ininterrompuda d’enormes volúmens), contribueix, lògicament, a incrementar la pol·lució atmosfèrica.
6) La contaminació atmosfèrica és una important causa d’absentisme escolar en la població pediàtrica, i laboral entre els adults.
7) Les repercussions negatives sobre la salut humana a curt, mitjà i llarg termini, abastaran un ampli ventall de malalties, des de lleus i poc importants (conjuntivitis, rinitis, faringitis, cefalees, dermatitis, etc.), fins a greus i potencialment mortals (bronquitis asmàtica severa, emfisema broncopulmonar, MPOC, insuficiència cardíaca, malalties coronàries i increment del risc de càncer).
8) La combustió de la biomassa vegetal amb el combustible fòssil, constitueix una font contaminadora de partícules atmosfèriques.
9) Les partícules atmosfèriques estan associades a una important mortalitat. Tant la biomassa vegetal com el gas en produeixen fines i ultrafines, que són les més perilloses per a la salut. Segons l’OMS, únicament les partícules ocasionen una mortalitat anual de 3 milions de persones en tot el món. Segons l’EEA de 310.000 en Europa”.
16.000 a l’Estat Espanyol en 2004
10) L’OMS reconeix que no hi ha ningun nivell de seguretat per a la salut humana de les concentracions de partícules atmosfèriques. Per tant, és completament fals afirmar i assumir que la combustió industrial de Biomassa, no afectarà a la salut humana”.
11) Encara que la pol·lució atmosfèrica és un problema global, lògicament, a major proximitat de les fonts emissores, hi ha major concentració de contaminants”.
12) Els grups poblacionals més vulnerables als contaminants atmosfèrics, i que, per tant, es veuran més afectats per la combustió industrial de la biomassa, seran la població pediàtrica, les dones embarassades, les persones majors, les convalescents d’intervencions quirúrgiques i malalties debilitants, i les que pateixen malalties cròniques, especialment respiratòries i cardiovasculars, independentment de l’edat”
13) “ El dret bàsic i fonamental a la SALUT, reconegut en convencions i organismes internacionals i en les constitucions nacionals, quan no estiga garantit pels poders institucionals, “ HA DE SER DEFENSAT ACTIVAMENT PER LA SOCIETAT CIVIL”
9. LA NORMATIVA DE CONTROL DE LES BIO-INCINERADORES ESCAPEN A UN CONTROL RIGORÓS
9a -No es preveu cap control mediambiental de la planta per part de la societat civil.
En una instal·lació d’aquesta magnitud i amb els antecedents que hi ha, contaminació per sobre del 400 % en la tèrmica existent, dos projectes incineradors de enormes dimensions, la societat civil té dret a formar a participar del control directament, a través del municipi així com també amb entitats que vetllen pel mediambient. Aquestes haurien de ser informades de les emissions a l’atmosfera i el registre del combustible d’entrada a la planta.
En cap moment no es desprèn del projecte la possibilitat d’una comissió de seguiment mediambiental.
9b- No es compta amb estudis previs de salut per poder autoritzar aquest projecte.
Amb anterioritat a qualsevol projecte que pugui afectar a la salut de les persones, l’autorització hauria de comptar amb estudis previs epidemiològics, per tal per constatar el grau de salut de la població actual, ens consta que afectada en excés per malalties oncològiques i bronco-pulmonars, i per tal d’establir comparacions en un futur si s’arribés a portar a terme el projecte.
9c- No es compta amb cap estació de control de la qualitat de l’aire a la vall del Ges.
Tot i que el Pla estratègic de la vall del Ges, Orís i Bisaura ho va aprovar al seu dia i ho va encarregar al aleshores futur Consorci de la vall del Ges, Orís i Bisaura, no ha dur a terme aquesta acció, tot i que es va aprovar aquesta proposta degut a la planta “tèrmica d’estelles” existent i a l’alt grau de contaminació que havia arribar a produir.( 400 % per sobre dels límits permesos)
9d - Mentre no existeixi cap normativa concreta aplicable a les industries incineradores-valoritzadores de biomassa, com és el cas d’aquest projecte, i aplicant el principi de precaució, s’haurien d’ extremar els CONTROLS PERIÒDICS d’emissions i cendres i aplicar els les mesures d’emissions que marca la normativa més restrictiva , com el
“Real Decreto 653/2003 (BOE 14 junio 2003) sobre incineración de residuos”, sobretot pel que fa a les autoritzacions, medicions i compliment dels valors límit d’emissions a l’atmosfera o
I en allò que la complementi el:”Real decreto 1088/1992, de 11 de setiembre, que limita las emisiones procedentes de las instalaciones de incineración de residuos municipales
10. ENS AGRADARIA FER UNA DARRERA REFLEXIÓ A QUI HAGI D’AUTORITZAR O NO AQUESTA INSTAL·LACIÓ,
Tal com dèiem a les al·legacions que vam presentar al projecte anterior, del 2004, aquest país, com tants d’altres, està ple d’indústries relativament noves que funcionen i que van ser planificades amb projectes mediambientals exemplars, que complien tots els requisits. Però la contaminació de tot tipus no para d’augmentar i sempre queden incomplerts els programes de reducció i de millora. Perquè la teoria és una cosa i la realitat és una altra. Per posar només un exemple proper: la mateixa tèrmica d’estelles de Sant Pere, que està en funcionament des de fa menys de quinze anys i que havia rebut premis i subvencions i era presentada per TV com exemple d’ecologisme atrevit, esdevenia en molts pocs anys una veritable ruïna econòmica i presentava l’any 2001 alguns índexs de contaminació per sobre del 400% dels límits permesos. El seguiment i control de les indústries que contaminen és lent i sovint ineficaç. Les sancions, fluixes i en comptagotes.
De projecte impecable a projecte impecable, de compliment en compliment de totes les legislacions regionals, nacionals, estatals i europees, anem caminant tanmateix per un camí descendent cap al deteriorament del país i del planeta. Tots els grans programes mediambientals han aconseguit només alentir aquest camí, però de cap manera invertir el sentit de la marxa. Potser la nostra Terra es mereixeria alguna cosa més.
A MODE DE CONCLUSIÓ:
Després de revisar el projecte, al nostre parer és que s’hauria d’adaptar a una planta realment DIMENSIONADA ÚNICAMENT A LA CALEFACCIÓ I AIGUA CALENTA DE LA POBLACIÓ DE Sant Pere de Torelló i amb L’ÚS EXCLUSIU DE BIOMASSA FORESTAL.
D’aquesta manera tindríem una planta sostenible i complidora dels acords de Kyoto amb la reducció de gasos d’efecte hivernacle i satisfaria a tothom, per una banda cobriria el servei de calefacció i aigua calenta de la població de Sant Pere de Torelló , per l’altre les reivindicacions de la població dels altres pobles veïns, de la vall del Ges, preocupats legítimament per la seva salut.
DEMANEM que se’ns tingui per personats i part a l’expedient a tots els efectes, siguin atentament considerades les presents al·legacions, i se’ns doni resposta raonada.
Moisès Company i Caballeria
President
ASSOCIACIÓ VALLDELGES.NET
Sant Vicenç de Torelló, 24 d’octubre de 2008