Campanya Catalunya Lliure de Bosses
Campanya de comunicació i
gestió per avançar cap a la reducció efectiva de les
bosses de plàstic d'un sòl ús
Abril 2008-Març 2009
Fundació Privada Catalana de Prevenció de Residus i Consum Responsable
Darrerament sota el pretext del servei, la protecció i la higiene dels productes han proliferat els envasos d'un sol ús i el sobreempaquetatge; però el màrqueting i la publicitat que domina el mercat és l’autèntica raó de ser d’aquesta pràctica. Aquest fet ens ha abocat a la gradual desaparició dels envasos reutilitzables i a l’arrelament de la cultura d’un sol ús pròpia d'un model de consum del tot ineficient energètica i ambientalment. Que està provocant en els darrers anys un augment exponencial de residus i dels impactes ambientals i socials associats.
Des dels diferents col·lectius socials i sectors vinculats a la Federació Ecologistes de Catalunya i la Fundació per a la Prevenció de Residus i el Consum Responsable (FPRC) amb els seus Grups de Treball i benefactors, es vol engegar durant l’any 2008 una campanya de conscienciació i sensibilització entorn la problemàtica específica de la bossa de plàstic. L’objectiu és afavorir la conscienciació i predisposició de la ciutadania, les institucions i sectors econòmics a donar suport, a l’administració catalana en aplicar actuacions efectives i normatives per reduir la bossa de plàstic d’un sol ús i evitar el malbaratament de recursos.
La campanya Catalunya Lliure de Bosses de Plàstic es planteja com una eina perquè administracions, entitats, ciutadania, institucions i agents econòmics del nostre país prenguin consciència per avançar cap a la reducció efectiva de les bosses de plàstic i prevenir les problemàtiques que acompanyen a la producció i consum d’aquest envàs d’un sòl ús, com a símbol de la cultura i usar i llençar del tot insostenible.
Per a realitzar aquestes tasques de conscienciació i creació de demanda social es compta amb el suport de representants del sector comercial i de la distribució catalana, associacions i gremis de comerciants, entitats socials, institucions, universitats i centres de recerca i diverses administracions locals i supramunicipals.
A Catalunya creixen els residus i el consum de bosses de plàstic, -les deixalles augmenten el 47% en els darrers 10 anys i la causa principal son els envasos i bosses d’un sol ús-. S’ha estimat que a Catalunya, s’usen una mitjana de 5’4 bosses per família i setmana en cadenes comercials (Estudi FPRC, 2007), el que suposa que només amb un cap de setmana consumim més de 14 milions de bosses de plàstic a Catalunya. Les bosses de plàstic representen el 2’32% de les deixalles a Catalunya, un consum de 110.000 tn a l’any (font: CEPA-EdC, 2006)
Dades que demostren un consum insensat,
doncs són fàcilment substituïbles per sistemes reutilitzables
(bosses de cotó, cabàs, carretó, venda a granel, etc).
El paradigma del consum irresponsable:
la bossa de plàstic
Des de la Fundació s'ha estudiat el consum abusiu de les bosses de plàstic de nansa d'un sol ús. Es va triar la bossa com a producte emblemàtic de la cultura d’un sol ús, omnipresent a la nostra societat actual.
Arran de l'estudi sobre la Limitació de la Bossa de Plàstic de Nansa d’un Sòl Ús s'ha realitzat tot un treball de recerca, consulta i anàlisi que ha portat a la conclusió que al nostre país es fa un consum sovint injustificat i irracional d’aquest envàs i que són necessàries actuacions immediates que posin fre a aquesta tendència, i donat que cada cop més són els països i ciutats on s’estan posant mitjans per limitar el seu consum.
Algunes de les dades sobre les bosses de plàstic que cal tenir en compte són:
Estan fabricades a partir de petroli, un recurs no renovables i molt costós;
? Suposen un 2’32% en pes de la brossa i més 14 milions de bosses cada cap de setmana; ? El seu reciclatge és escàs i costós energèticament, la majoria s’aboquen o incineren; ? En la fabricació i incineració s’emeten gasos contaminants (dioxines, cianur d’hidrògen etc.); ? Poden trigar fins 500 anys en descompondre’s; ? La dispersió al medi provoca l’afectació i mortaldat d’animals al medi terrestre i aquàtic; ? Són de fàcil substitució per sistemes reutilitzables; ? L'estalvi d'una sola bossa per part de cada català estalviaria l'emissió de 117 Tn de
CO2 a l’atmosfera. Les conclusions a que s'ha arribat a través del Grup de Treball de la Fundació sobre la bossa de plàstic durant el 2007 -on intervenen representants dels diferents agents econòmics i socials implicats-i a les Ves Jornades de Prevenció organitzades per l'Agència de Resi-dus-DMAH, novembre 2007 han estat:
? Existeix un consum abusiu i sovint injustificat de la bossa; ? El nivell de recuperació i reciclatge és del tot insuficient;
? Els acords voluntaris són insuficients, el sector comercial català així ho ha manifestat;
? Calen mesures normatives aplicables a tot el sector comercial català;
? Arran de les experiències internacionals que s'estan engegant respecte a la limitació de la bossa queda clar que és una problemàtica global i que hi ha una tendència creixent a posar-hi solució;
? L’Administració Catalana ha d’aplicar mesures restrictives i pedagògiques urgentment;
? És necessari un procés de debat i reflexió entre tots els agents socials, econòmics i les administracions per tal d'aplicar solucions restrictives, pedagògiques i efectives.
El ressò mediàtic
de la proposta d'aplicació d'un gravamen sobre la bossa de plàstic
d'un sol ús; l'interès i suport manifestat per distribuïdors
i comerciants catalans per engegar pràctiques d'aquest tipus al
seus establiments durant el 2008; l'interès d'alguns municipis catalans
a desenvolupar una actuació contundent sobre la bossa de plàstic
i la proliferació d'actuacions de limitació de la bossa a
molts països europeus i d'àmbit internacional, ens porten a
considerar que ens trobem en un moment ideal per a realitzar una campanya
de sensibilització i educació ambiental sobre la reducció
d'aquest envàs, per aconseguir la complicitat i acceptació
necessària de la societat per aplicar les mesures normatives i de
fiscalitat ambientals necessàries.
Objectius generals
Eina de presa de consciència: La campanya Catalunya Lliure de Bosses de Plàstic es planteja com una eina perquè el conjunt d'agents socials, institucions i agents econòmics del nostre país prenguin consciència i, avançar cap a la reducció efectiva de les bosses de plàstic i prevenir les problemàtiques que acompanyen a la producció i con-sum de les bosses d’un sòl ús.
Continuïtat al ressò: A través de les diferents actuacions proposades es vol donar continuïtat al ressò social que ha tingut la proposta de limitació de la bossa de plàstic i facilitar l'acceptació social i els diferents agents econòmics a les futures actuacions normatives que pugui desenvolupar la Generalitat de Catalunya.
Es proposarà com a objectiu principal: l’inici de l’aplicació de normativa específica o l’aplicació d’un gravamen ecològic a les bosses de plàstic per l’inici del 2009.
Aplicar uns indicadors d’avaluació
de la campanya a partir dels seus objectius. Realitzar la campanya conjuntament
amb la Federació Ecologistes de Catalunya.
Objectius específics
1. Es vol induir una reducció del consum excessiu d'aquest envàs, promovent un canvi d’hàbits i l’assimilació per part de cada agent implicat en la solució d’aquesta problemàtica ambiental de l’excés de residus.
2. Aconseguir el màxim suport a la campanya Catalunya lliure de bosses entre els diferents agents econòmics, institucions, administracions i entitats cíviques del país.
3. Aconseguir compromisos específics per a cada col·lectiu, administració, comerços, universitats, centres d’ensenyament, etc. en reduir i fomentar la reducció de les bosses de plàstic i la divulgació de les mesures a emprendre.
4. Declarar el Dia Lliure de Bosses el 3 de juliol, data de l’aniversari del debat al Palau Robert sobre la limitació de les bosses de plàstic organitzat per la Fundació.
5. Es vol aconseguir com a mínim: 1.000 signatures individuals, 100 adhesions d’entitats i unes 42 Declaracions d’ens locals i 5 cadenes comercials catalanes i 5 Gremis i Associacions de comerciants.
6. Lliurar les adhesions, mocions i signatures a la Generalitat de Catalunya i al Parlament de Catalunya
A qui en dirigim?
El cicle de vida de la bossa de plàstic és ampli i complex -des de l'extracció de la matèria prima fins a la gestió del residu final-requereix de la participació de molts agents – fabricants, distribuïdors, comerciants, ciutadans, empreses gestores i de reciclatge, i l’administració local.
Per aquesta raó Catalunya Lliure de Bosses ha de potenciar la participació de tots els sectors, facilitant diversos recursos per a fer possible una màxima repercussió als mitjans i promovent la conscienciació ciutadana i empresarial que ens permetin capacitar al conjunt dels agents socials cap a l’acció i la transformació social (tant individualment com col·lectiva).
En aquest sentit, els àmbits on es vol intervenir en aquesta campanya de sensibilització i pressió social són:
? Administracions Locals i Supramunicipals
? Institucions diverses
? Comerços, Cadenes comercials, Associacions de Comerciants i Gremis
? Societat civil i entitats socials
? Centres d’ensenyament, universitats i centres de recerca
? Empreses
? Mitjans de comunicació
Eines que disposarem
1. Manifest: signatures electròniques i en format paper
2. Moció pels ens locals: ajuntaments, Consells Comarcals, Consorcis, Diputacions, etc.
3. Document de suport d’institucions diverses
4. Eines de comunicació: ? Web de la Fundació: hi haurà un espai específic que servirà de referent per a obtenir la informació, disposar dels logotips, materials de difusió, i les eines de
la campanya. També de la marxa de les adhesions i les activitats que es realitzin arreu de Catalunya:
- Continguts i objectius de la Campanya Catalunya Lliure de Bosses
- Propostes d’actuacions i accions
-Experiències internacionals de limitació de la bossa de plàstic i links d'interès
-Materials de comunicació que es poden baixar de la web
-Seguiment i actualització mensual de la marxa de la campanya i les adhesions.
? Els recursos de comunicació que es podran descarregar gratuïtament de la web: -Logotips i eslògan -Banner i recursos audiovisuals que s'editaran a la campanya -Cartells -Banderoles -Decàleg per no agafar bossa de plàstic -Manual “Perquè no la bossa de plàstic” -Adhesius “Cat Lliure Bosses de Plàstic” -Disseny d’una bossa de cotó -Elaboració de Reglaments de limitació de les bosses de plàstic -Manifest per una Catalunya lliure de bosses: signatures electròniques i en
paper -Proposta de moció
pels ens locals -Pauta de suport per institucions, empreses, universitats,
etc -Notes de Premsa -Dossier de formació dels col·laboradors
-Vídeo -Anunci televisiu -Falca ràdio -Falques establiments
comercials
Metodologia de la campanya
-Descarregar de la web les eines de comunicació disposades (logo i eslògan, manifest, moció, banner, cartells, ...) per a l’ús de tothom. -Base de dades dels contactes interessats i marxa de les signatures i adhesions a tota Catalunya. -Notificació a la Fundació de la presentació de mocions i actuacions -Seguiment i recull mensual: de les signatures, mocions, accions i activitats lligades a la campanya -Actualització mensual a la web de totes les adhesions I accions
-Creació d’un grup de suport: per demarcacions– organització de sessions de formació amb el lliurament d’un dossier de formació
-Contacte amb personatges mediàtics: enquesta i fotografia “Vesteixo la bossa
de roba CAT Lliure de Bosses”. Publicitat d’aquestes enquestes pels mitjans, la
plana web, etc.
-Preparació a cada demarcació:
d’accions pel dia 3 de juliol, Dia lliure de Bosses.
Durada campanya 12 mesos
Data inici Abril 2008
Data finalització
Març 2009
Presentació pública
de la campanya:
Rodes de premsa: el 6 de maig es realitzarà una Roda de premsa central a Barcelona, on es presentarà públicament la campanya als mitjans de comunicació i agents implicats així com la declaració de primer Dia sense bosses el proper 3 de juliol de 2008. La Roda de premsa dóna la sortida a l’inici de la campanya.
En dies posteriors es realitzaran
Rodes de premsa a les altres demarcacions catalanes.
Activitats de difusió i
suport a la campanya
Des de la Fundació per a la Prevenció de Residus (FPRC) i la Federació Ecologistes de Catalunya (EdC) es vol donar a conèixer els objectius de la campanya als diferents agents socials i econòmics del país, així com les actuacions que es proposen per a cada un d’ells, per tal que la campanya tingui la màxima repercussió a la societat catalana. Arribar als objectius de la campanya, aconseguint compromisos concrets dels qui donin suport.
Presentem una sèrie de propostes
de suport i activisme per a cada sector social, on cada agent social pot
ampliar i proposar més accions:
ADMINISTRACIÓ LOCAL
L’administració local ha de jugar un important paper exemplificador en la prevenció de residus i el canvi d'hàbits de consum dels seus ciutadans, promovent un consum responsable i engrescant al sector comercial del municipi per a que apliquin mesures per reduir les bosses.
Les actuacions que poden desenvolupar els ens locals per tal d'assolir els objectius proposats, poden anar des de la incorporació de canvis en el mateix funcionament intern de l’administració, com involucrant i conscienciant diferents sectors socials del seu municipi (comerços, gremis, entitats, centres d’ensenyament i societat civil en general).
Les estratègies que es poden introduir per a materialitzar la reducció efectiva de les bosses de plàstic a nivell municipal són diverses, algunes ja aplicades per diversos ajuntaments catalans:
? Adherir-se a la campanya: aprovació d’una moció de municipi lliure de bosses adherint-se a la campanya Catalunya lliure de bosses, amb diferents compromisos segons cada ens local decideixi i Comunicar els acords de la moció al Parlament de Catalunya i a la Generalitat de Catalunya.
? Alguns acords o compromisos que es poden adoptar, adequant-los a cada tipus d’ens local poden ser:
-En la moció demanar a la Generalitat de Catalunya que reguli el consum indiscriminat i gratuït de bosses de plàstic a Catalunya: aplicació d’un impost ecològic de 0,20 €/bossa a partir del gener del 2009.
-Comunicar a la població (veïns, entitats, centres d'ensenyament etc.) i al sector comercial del municipi, els acords d’aquesta moció, i de la necessitat de limitació de la bossa de plàstic en el context de la prevenció de residus d’envasos i embolcalls, i la promoció de les alternatives més ecològiques (bossa de roba, bossa plegable, carretó, cabàs...).
-Adherir-se i participar en la declaració del 3 de juliol “Dia Català Sense Bosses de Plàstic”.
-Promocionar Convenis o acords de col·laboració entre l'Ajuntament, Consell Comarcal,.. i els diferents sectors comercials locals, per a l’aplicació de mesures de limitació de la bossa; promoció de les xarxes de comerços respectuosos amb el medi ambient.
-Acords amb els comerços locals per posar un preu a les bosses de plàstic, per tal de desincentivar el consum. Destinar el fons que es generi al desenvolupament de campanyes de conscienciació ambiental en l’àmbit de la prevenció i el consum.
-Acords de col·laboració entre l’ajuntament i gremis i associacions de comerciants.
-Proposar actuacions als centres d’educació del municipis
-Preparar o aplicar bonificacions fiscals als comerços que desenvolupin actuacions de reducció de forma efectiva les bosses d’un sòl ús.
-Canvis o acords amb les distribuïdors per a reduir les bosses de plàstic de forma específica en els proveïments i de compra pública com a esdeveniments celebrats al municipi).que desenvolupi l’ajuntament, el Consell Comarcal, Consorci,....
-Incorporació a les ordenances municipals: propostes que regulin la distribució de bosses i adaptació dels Reglaments que regeixen els mercats municipals amb aquest finalitat.
Com a suport a la campanya es podrà
descarregar una proposta de moció per declarar Municipi Lliure de
Bosses, on es manifesti la demanda i suport a la Generalitat de Catalunya
en l’aplicació de mesures com el gravamen ambiental a les bosses
de plàstic per a l’any 2009 i la seva voluntat d’engegar actuacions
de prevenció com les presentades amb anterioritat; la voluntat de
desenvolupar un campanya de comunicació per a reduir les bosses
(amb l'edició dels materials facilitats per la campanya i/o d'altres
materials de suport) i l'adhesió al Dia sense Bosses.
COMERÇOS, CADENES COMERCIALS,
Gremis i ASS. DE COMERCIANTS
El comerç és un sector fonamental en la dinàmica de la campanya Catalunya Lliure de Bosses, ja que són els principals distribuïdors d'aquest envàs. Fins l’aprovació d’una normativa o mesura econòmica per a limitar les bosses, els comerços poden esdevenir un referent d’informació i difusió on es faci visible la importància ambiental que rau del fet de no agafar ni lliurar bosses de plàstic de manera indiscriminada.
Proposem una sèrie d’actuacions
pels distribuïdors i comerciants que manifestin els seu suport a la
campanya:
? Fer actuacions concretes
de limitació de les bosses, cobrament o de descompte a la compra
per no agafar bosses de plàstic
? Incorporar pràctiques
de promoció de bosses i/o caixes reutilitzables
? Manifestar públicament
el suport a la campanya i fer-ne difusió del suport
? Manifestar-se a favor de
l’aplicació de l’aplicació de mesures fiscals a la bossa
mesures de limitació de les bosses
i
? Difondre entre els seus
clients el manifest individual (via mailing, base de dades etc.).
? Incorporació en
els seus mitjans de difusió i publicitat; en les seves webs, catàlegs
de ventes, publicitat i ofertes l’eslògan de la campanya i els motius
i criteris per reduir les bosses i alternatives.
? Incorporació de
l’eslògan i logotip de la campanya reutilitzables en
les bosses o elements
? Utilització de les
plantilles de la campanya per l’edició de materials pel comerç
-Cartells, decàleg, banderoles, falques de comunicació, etc.
-Alguns comerços tenen pantalles
amb missatges comercials, on es pot incorporar un curt de 30 segons amb
el missatge de reducció de bosses de plàstic
SOCIETAT CIVIL I ENTITATS
La campanya Catalunya Lliure de Bosses, vol continuar creant coixí i debat social al voltant de la problemàtica dels envasos d’un sòl ús, en concret de la bossa de plàstic.
A través de la web de la Fundació i de la Federació Ecologistes de Catalunya es donarà conèixer la possibilitat que la societat civil es manifesti a favor de Catalunya lliure de bosses, a partir de la signatura electrònica del Manifest i en paper (si es vol per actes) i participi activament en els activitats que es realitzin durant els mesos de la campanya.
Així es preveu, com ja s'ha dit anteriorment, organitzar el primer Dia Sense Bossa, el 3 de juliol, així com quatre accions (a cada demarcació) de suport a la proposta i que serveixi per donar a conèixer al conjunt de la ciutadania la problemàtica de al bossa i les alternatives.
Recollida de signatures del Manifest donant suport a la limitació i regulació de les bosses de plàstic.
Algunes actuacions:
? Organització de xerrades, actes, tallers de difusió i conscienciació. ? Difusió de la campanya: a la població, entitats, ajuntaments, escoles, comerços,
empreses, etc. ? Divulgació de la recollida de signatures del Manifest i la presa de compromisos ? Participar als grups de suport per demarcacions ? Proposta de mocions al seu ajuntaments, Consell Comarcal, etc. ? Baixar de la plana web de la Fundació: els materials de la campanya de forma
gratuïta. ? Utilització dels materials de la campanya (banner, Dossier de formació, mocions, el
manifest, cartells, decàleg, etc) ? Accions a cada demarcació pel Dia Sense Bosses. Propostes específiques. ? Proposar la difusió als centres d’educació formal i no formal. ? Distribució de comunicats de premsa de l’evolució de la campanya (que es podran
despenjar de la web) ? Altres que
es considerin per part dels participants.
UNIVERSITATS I CENTRES DE RECERCA
El suport dels centres de recerca i universitats catalanes pot esdevenir també un motor de canvi al nostre país per tal de valorar el consum responsable com a element necessari per avançar cap a una societat del coneixement innovadors i conscient.
Algunes de les actuacions que es proposen per aquest sector són:
? Compromís de la Universitat o el centre de recerca, en desenvolupar, analitzar i donar suport en els estudis d’ACV, en els arguments en les alternatives a la proposta de limitació de els bosses,..
? Compromís en la difusió i comunicació de la Campanya i les seves propostes, tant a nivell general com a nivell intern i de la comunitat universitària.
? Compromís de la Universitat o centre de recerca en aplicar mesures de limitació de les bosses a les seves activitats, recintes (comerços, bars, etc ) i als seus proveïdors
? Incorporar el logo i alguns dels materials de difusió (manifest, decàleg etc.) amb la documentació de matrícula dels estudiants.
? Incorporació del logo a la web, revistes internes, butlletins, etc.
? Difondre la campanya en el marc dels fòrums, activitats, xerrades, articles, etc que es considerin.
? Altres que el centre pugui considerar.
EMPRESES
Es proposa el suport i participació del sector empresarial català en la campanya amb el desenvolupament d'actuacions de difusió i promoció tals com:
? Manifestar públicament el suport a la campanya i fer-ne difusió del suport ? Incorporar pràctiques de promoció de bosses i/o caixes reutilitzables ? Incorporació en les seves webs, del logo, banner i la seva adhesió. ? Difondre la campanya entre d’altres empreses, proveïdors, ajuntaments, etc. ? Difondre la campanya i els material de comunicació (manifest, decàlegs etc.) entre
els seus treballadors/es.
MITJANS DE COMUNICACIÓ
Els mitjans de comunicació, tant a nivell nacionals com locals, són una eina de transmissió i de difusió necessària en la informació sensibilització ambiental per a la prevenció i reducció de residus. Actualment manca aquesta informació sobre la necessitat i els avantatges ambientals i socials de la prevenció de residus i el consum responsable en tots els mitjans; fet que evidencia la importància d’anar introduint els missatges progressivament.
Es disposarà:
? Un seguit d’articles i notes de premsa per revistes i mitjans de comunicació. ? Entrevistes i fotos amb personatges mediàtics. ? Edició d’un espot de 30 segons per a les televisions i falques per les ràdios (si es
disposa de finançament) ? Important èmfasi en la divulgació en portals, llistes diverses i planes webs, etc.
Els indicadors són una eina clau per a avaluar la incidència de la campanya. Alguns dels indicadors que s’avaluaran són:
? Nombre d’adhesions a la campanya ('administracions, institucions i universitats, centres d’ensenyament i recerca, entitats, comerços, gremis i associacions de comerciants i persones individuals)
? Nombre de signatures del manifest
? Nombre de mesures introduïdes pels diferents agents
? Actuacions realitzades i participació
? Fòrum i visites a l'espai web de la campanya
? Repercussió als mitjans de comunicació
? Nombre de cadenes i municipis on es realitzi el dia sense bosses i si és possible
estimació del nombre de bosses
que no s’han repartit
Molins de Rei, 18 d’abril 2008
X1. Aturar l’actual projecte del Pla d’Ordenació Urbanística Municipal (POUM) de Sant Vicenç de Torelló i REVISAR-LO
Aquest nou pla hauria de basar-se en el respecte a l’entorn ambiental ien un model integrador i coherent a nivell social, natural i urbanístic. Això comporta:
X1.2 Oposar-se al creixement desmesurat i sobtat de la proposta actual, limitant substancialment el nombre de nous habitatges i que tendir a relligar progressivament els tres nuclis del terme municipal. Això ha de permetreun creixement demogràficsuau, similar a la mitjana dels últims 15 anys, que faciliti laprogressiva integració de les persones nouvingudes i vetlli pel petit comerç local, els serveis adequats i la preservació del sol agrari.
X1.2 Facilitar que aquesta planificació sigui el més consensuada possible,sense presses, mitjançant un procés participatiu real, transparent, obert a tots els habitants i entitats del municipi, i més enllà de la participacióque ja és preceptiva legalment.
X2. Oposar-se a qualsevol projecte d’indústria contaminant de l’aire, l’aigua o el sol a la vall del Ges, com ara els projectes incineradors que hem patit i patim encara per a la tèrmica de Sant Pere de Torelló.
X2.1 Acceptar únicament una tèrmica que utilitzi exclusivament biomassa forestal i que estigui destinada a cobrir únicament les necessitats d’aigua sanitària i calefacció de Sant Pere de Torelló.
X2.2 Vetllar per tal que s’instal·li immediatament l’estació fixa de control de la qualitat de l’aire a la vall del Ges, en xarxa de control del DMAH, tal com preveu el Pla de Futur del Pla Estratègic de la nostra zona.
X2.3 Fomentar i facilitar a la població la reducció, la reutilització i el reciclatge dels residus.
o2.4 Subscriure i reclamar una llei per a la prevenció dels residus, que ajudi a la millora del medi d’una formaraonable i eficaç.
o3. Oposar-se al projecte de línia de Molta Alta Tensió (MAT) i al seu pas per Osona i per la vall del Ges, i per conseqüent, l’adhesió del consistori a l’associació de Municipis contra la M.A.T. (AMMAT).
Com alternatives al model energètic associat a la construcció de la M.A.T, proposem la següent línia de treball:
X3.1. Promoure polítiques públiques encaminades a l’eficiència i estalvi energètic a les llars i al sector industrial. Fomentar uns hàbits de consum energètic responsables i més sostenibles.
X3.2. Aprofitar, promoure i incrementar la producció d’energia procedent de fonts d’energies renovables solar, eòlica i geotèrmica, en l’àmbit domèstic i industrial.
o4 Apostar decididament per una xarxa de comunicacions i mobilitat sostenibles. Això comporta:
X4.1 Fomentar i incrementar un transport públic de qualitat i eficient entre les poblacions d'Osona així com cap a l’exterior de la comarca, perseguint i fent pressió a l’administració competent per assolir especialment l'objectiu de desdoblar la línia de rodalies RENFE L’Hospitalet- La Tour de Carol per tal d’oferir un servei freqüent que permeti reduir l’ús del transport privat. Apostar per un transport de mercaderies mitjançant la línia fèrria i no tant per carretera. Procurar per una línia transversal ferroviària, Lleida Manresa Vic, Girona.
X4.2 Recolzar una xarxa comarcal i intra-comarcal d’autobusos per facilitar la accessibilitat de tots els ciutadans.
o4.3Oposar-se a la construcció d’un nou vialRoda – Torelló, que travessaria l’est de la Plana de Vic, no aportant substancioses millores de comunicació, però si un fort impacte ambiental i una enorme invitació a l’especulació urbanística.
o4.4
Apostar per una revisió del PITC donant prioritat al transport per
tren.
o5. Incorporar i aplicar les propostes del document "11 propostes per la sostenibilitat local" elaborat de manera participativa per tècnics, experts i ciutadans durant el "Fòrum sobre Medi Ambient i Món Local" celebrat els dies 15 i 16 de febrer 2007 i organitzat per la Diputació de Barcelona.
Podeudescarregar-ne el document complert a: http://www.diba.cat/cjs/descarrega/forumma/11PropostesSostenibilitatLocal.pdf
X6. Informar de forma transparent i entenedora de totes les polítiques que dugui a terme l’ajuntament, i especialment d’aquelles relacionades amb el territori i el medi ambient.
Condicions del compromís:
- Per garantir i avaluar l'adequat
compliment d’aquests compromisos ens reunirem almenys un cop cada any per
revisar aquest compromís.
- En cas que no acomplim els compromisos presos:
¨Renuncio
a presentar-me en les properes eleccions.
XOfereixo
aquestes altres garanties: ..............................
..Ja he demostrat en diverses ocasions (inclús en la participació activa en les accions de la Plataforma Antiincineradora durant els dos primers anys dels seu naixement) la meva postura de defensa de l’entorn on vivim i la meva sensibilitat en els temes mediambientals. Per tant crec que és prou garantia la meva (i de la resta de components de la candidatura) paraula de compromís ferm en les respostes donades en aquesta enquesta.
En
representació per la candidaturaESQUERRA
Nom i Cognoms:Laura
Bassas i Arumí.
A
vint-i-tres de maig de 2007
Procediment:
Existiran dues el compromís
signat: una per la candidatura i una per l’entitat proposant.
Els compromisos signats es publicaran a www.valldelges.net i a www.nova.cat/compromisos.
Una
proposta de:
Associació Vall del Ges.net-
Ecologistes de Catalunya (valldelges@valldelges.net)
a partir d’una idea iniciada
pel grup NoVA – NoViolènciaActiva
Veure
altres compromisos signats: www.nova.cat/compromisos.
___________________________________________________________________________________________________________________________
Vivim
en un món on el canvi climàtic per l’acció de l’home
és una evidència. El canvi climàtic global té
conseqüències per a tot el món, però també
per el nostre àmbit més proper, és per això
que el canvi climàtic ha de tenir una resposta local. Per altra
banda, ens trobem immersos en una espiral de globalització on el
benefici empresarial està sovint per sobre del de les persones.
Aquesta dinàmica porta a : especulació , construcció
infraestructures sense sentit, destrucció del territori, baixa qualitat
de vida i pobresa en el món. Els models
socials, econòmics i ambientals de la societat on vivim no ens ha
de fer oblidar que l’entorn més proper als ciutadans és el
que condiciona la nostra vida. No obstant, aquests models avui són
insostenibles. Creiem doncs, que cal una resposta local per canviar globalment.
Així doncs, la responsabilitat d’aquest canvi local i global està
en mans de tots els agents polítics i socials.
És per això, que emplacem a tots els candidats a les eleccions municipals 2007 que mostrin el seu posicionament públicament als següents compromisos.
En Joan Sadurní Camps representant de la candidatura Progrés Municipal de Sant Vicenç de Torelló a les eleccions municipals de Sant Vicenç de Torelló 2007, es compromet a :(marcar amb una x)
x1. Aturar l’actual projecte del Pla d’Ordenació Urbanística Municipal (POUM) de Sant Vicenç de Torelló i dissenyar-lo de nou.
Aquest nou pla hauria de basar-se en el respecte a l’entorn ambiental i en un model integrador i coherent a nivell social, natural i urbanístic. Això comporta:
x1.2 Oposar-se al creixement desmesurat i sobtat de la proposta actual, limitant substancialment el nombre de nous habitatges i que tendir a relligar progressivament els tres nuclis del terme municipal. Això ha de permetre un creixement demogràfic suau, similar a la mitjana dels últims 15 anys, que faciliti la progressiva integració de les persones nouvingudes i vetlli pel petit comerç local, els serveis adequats i la preservació del sol agrari.
x1.3 Facilitar que aquesta planificació sigui el més consensuada possible, sense presses, mitjançant un procés participatiu real, transparent i vinculant, obert a tots els habitants i entitats del municipi, i més enllà de la participació que ja és preceptiva legalment.
x2. Oposar-se a qualsevol projecte d’indústria contaminant de l’aire, l’aigua o el sol a la vall del Ges, com ara els projectes incineradors que hem patit i patim encara per a la tèrmica de Sant Pere de Torelló.
x2.1 Acceptar únicament una tèrmica que utilitzi exclusivament biomassa forestal i que estigui destinada a cobrir únicament les necessitats d’aigua sanitària i calefacció de Sant Pere de Torelló.
x2.2 Vetllar per tal que s’instal·li immediatament l’estació fixa de control de la qualitat de l’aire a la vall del Ges, en xarxa de control del DMAH, tal com preveu el Pla de Futur del Pla Estratègic de la nostra zona.
x2.3 Fomentar i facilitar a la població la reducció, la reutilització i el reciclatge dels residus.
x2.4 Subscriure i reclamar una llei per a la prevenció dels residus, que ajudi a la millora del medi d’una forma raonable i eficaç.
x3. Oposar-se al projecte de línia de Molta Alta Tensió (MAT) i al seu pas per Osona i per la vall del Ges, i per conseqüent, l’adhesió del consistori a l’associació de Municipis contra la M.A.T. (AMMAT).
Com alternatives al model energètic associat a la construcció de la M.A.T, proposem la següent línia de treball:
x3.1. Promoure polítiques públiques encaminades a l’eficiència i estalvi energètic a les llars i al sector industrial. Fomentar uns hàbits de consum energètic responsables i més sostenibles.
x3.2. Aprofitar, promoure i incrementar la producció d’energia procedent de fonts d’energies renovables solar, eòlica i geotèrmica, en l’àmbit domèstic i industrial.
o4 Apostar decididament per una xarxa de comunicacions i mobilitat sostenibles. Això comporta:
x4.1 Fomentar i incrementar un transport públic de qualitat i eficient entre les poblacions d'Osona així com cap a l’exterior de la comarca, perseguint i fent pressió a l’administració competent per assolir especialment l'objectiu de desdoblar la línia de rodalies RENFE L’Hospitalet- La Tour de Carol per tal d’oferir un servei freqüent que permeti reduir l’ús del transport privat. Apostar per un transport de mercaderies mitjançant la línia fèrria i no tant per carretera. Procurar per una línia transversal ferroviària, Lleida Manresa Vic, Girona.
x4.2 Recolzar una xarxa comarcal i intra-comarcal d’autobusos per facilitar la accessibilitat de tots els ciutadans.
x4.3 Oposar-se a la construcció d’un nou vial Roda – Torelló, que travessaria l’est de la Plana de Vic, no aportant substancioses millores de comunicació, però si un fort impacte ambiental i una enorme invitació a l’especulació urbanística.
x4.4 Apostar per una revisió del PITC donant prioritat al transport per tren. x5. Incorporar i aplicar les propostes del document "11 propostes per la sostenibilitat local" elaborat de manera participativaper tècnics, experts i ciutadans durant el "Fòrum sobre Medi Ambient i Món Local" celebrat els dies 15 i 16 de febrer 2007 i organitzat per la Diputació de Barcelona.
x 6. Informar de forma transparent i entenedora de totes les polítiques que dugui a terme l’ajuntament, i especialment d’aquelles relacionades amb el territori i el medi ambient.
Dins el cartipàs municipal volem crear una Comissió de Medi
Ambient que es reuneixi cada dos mesos i que vetlli per totes les qüestions
que surtin sobre aquest tema. Aquesta comissió preveiem que faci
reunions obertes perquè així tota la gent que ho desitgi
pugui aportar el que cregui convenient.
Condicions del compromís:
- Per garantir i avaluar l'adequat compliment d’aquests compromisos ens reunirem almenys un cop cada any per revisar aquest compromís.
- En cas que no acomplim els compromisos presos:
xRenuncio a presentar-me en les properes eleccions.
xi/o
ofereixo aquestes altres garanties:
Posar-me a
disposició de lagent per aclarir qualsevol qüestió que
es pugui desviar dels termes que hem quedat en aquest document.
En representació per la Candidatura:PROGRÉS
MUNICIPAL DE SANT VICENÇ DE TORELLÓ
Nom i Cognoms:.JOAN SADURNÍ I CAMPS
A vint-i-quatre de maig de 2007
Procediment:
Existiran dues el compromís signat: una per la candidatura i
una per l’entitat proposant.
Els compromisos signats es publicaran a www.valldelges.net i a www.nova.cat/compromisos.
Una proposta de:
Associació Vall del Ges.net- Ecologistes de Catalunya (valldelges@valldelges.net)
a partir d’una idea iniciada pel grup NoVA – NoViolènciaActiva
Veure
altres compromisos signats:
www.nova.cat/compromisos.
______________________________________________________________________________________________________________
Vivim
en un món on el canvi climàtic per l’acció de l’home
és una evidència. El canvi climàtic global té
conseqüències per a tot el món, però també
per el nostre àmbit més proper, és per això
que el canvi climàtic ha de tenir una resposta local. Per altra
banda, ens trobem immersos en una espiral de globalització on el
benefici empresarial està sovint per sobre del de les persones.
Aquesta dinàmica porta a : especulació , construcció
infraestructures sense sentit, destrucció del territori, baixa qualitat
de vida i pobresa en el món. Els models
socials, econòmics i ambientals de la societat on vivim no ens ha
de fer oblidar que l’entorn més proper als ciutadans és el
que condiciona la nostra vida. No obstant, aquests models avui són
insostenibles. Creiem doncs, que cal una resposta local per canviar globalment.
Així doncs, la responsabilitat d’aquest canvi local i global està
en mans de tots els agents polítics i socials.
És per això, que emplacem a tots els candidats a les eleccions municipals 2007 que mostrin el seu posicionament públicament als següents compromisos.
En/Na..Maria.Rodriguez..Cruells
representant la candidatura..CIU
a les eleccions municipals de Sant Vicenç de Torelló 2007,
es compromet a :
(marcar amb una x)
x 1. Aturar l’actual projecte del Pla d’Ordenació Urbanística Municipal (POUM) de Sant Vicenç de Torelló i (dissenyar-lo de nou.) “ revisar-lo per millorar i modificar-lo”
Aquest nou pla hauria de basar-se en el respecte a l’entorn ambiental i en un model integrador i coherent a nivell social, natural i urbanístic. Això comporta:
X 1.2 Oposar-se al creixement desmesurat i sobtat de la proposta actual, limitant substancialment el nombre de nous habitatges i que tendir a relligar progressivament els tres nuclis del terme municipal. Això ha de permetre un creixement demogràfic suau, similar a la mitjana dels últims 15 anys, que faciliti la progressiva integració de les persones nouvingudes i vetlli pel petit comerç local, els serveis adequats i la preservació del sol agrari.
X1.2 Facilitar que aquesta planificació sigui el més consensuada possible, sense presses, mitjançant un procés participatiu real, transparent i vinculant, obert a tots els habitants i entitats del municipi, i més enllà de la participació que ja és preceptiva legalment.
X2. Oposar-se a qualsevol projecte d’indústria contaminant de l’aire, l’aigua o el sol a la vall del Ges, com ara els projectes incineradors que hem patit i patim encara per a la tèrmica de Sant Pere de Torelló.
X2.1 Acceptar únicament una tèrmica que utilitzi exclusivament biomassa forestal i que estigui destinada a cobrir únicament les necessitats d’aigua sanitària i calefacció de Sant Pere de Torelló.
X2.2 Vetllar per tal que s’instal·li immediatament l’estació fixa de control de la qualitat de l’aire a la vall del Ges, en xarxa de control del DMAH, tal com preveu el Pla de Futur del Pla Estratègic de la nostra zona.
X 2.3 Fomentar i facilitar a la població la reducció, la reutilització i el reciclatge dels residus.
X2.4 Subscriure i reclamar una llei per a la prevenció dels residus, que ajudi a la millora del medi d’una forma raonable i eficaç.
X3. Oposar-se al projecte de línia de Molta Alta Tensió (MAT) i al seu pas per Osona i per la vall del Ges, i per conseqüent, l’adhesió del consistori a l’associació de Municipis contra la M.A.T. (AMMAT).
Com alternatives al model energètic associat a la construcció de la M.A.T, proposem la següent línia de treball:
X3.1. Promoure polítiques públiques encaminades a l’eficiència i estalvi energètic a les llars i al sector industrial. Fomentar uns hàbits de consum energètic responsables i més sostenibles.
X3.2. Aprofitar, promoure i incrementar la producció d’energia procedent de fonts d’energies renovables solar, eòlica i geotèrmica, en l’àmbit domèstic i industrial.
X4 Apostar decididament per una xarxa de comunicacions i mobilitat sostenibles. Això comporta:
X4.1 Fomentar i incrementar un transport públic de qualitat i eficient entre les poblacions d'Osona així com cap a l’exterior de la comarca, perseguint ifent pressió a l’administració competent per assolir especialment l'objectiu de desdoblar la línia de rodalies RENFE L’Hospitalet- La Tour de Carol per tal d’oferir un servei freqüent que permeti reduir l’ús del transport privat. Apostar per un transport de mercaderies mitjançant la línia fèrria i no tant per carretera. Procurar per una línia transversal ferroviària, Lleida Manresa Vic, Girona.
X4.2 Recolzar una xarxa comarcal i intra-comarcal d’autobusos per facilitar la accessibilitat de tots els ciutadans.
X4.3 Oposar-se a la construcció d’un nou vial Roda – Torelló, que travessaria l’est de la Plana de Vic, no aportant substancioses millores de comunicació, però si un fort impacte ambiental i una enorme invitació a l’especulació urbanística.
X4.4 Apostar per una revisió del PITC donant prioritat al transport per tren. X5. Incorporar i aplicar les propostes del document "11 propostes per la sostenibilitat local" elaboratde manera participativa per tècnics, experts i ciutadans durant el "Fòrum sobre Medi Ambient i Món Local" celebrat els dies 15 i 16 de febrer 2007 i organitzat per la Diputació de Barcelona.
Podeu descarregar-ne el document complert a: http://www.diba.cat/cjs/descarrega/forumma/11PropostesSostenibilitatLocal.pdf
X 6. Informar de forma transparent i entenedora de totes les polítiques que dugui a terme l’ajuntament, i especialment d’aquelles relacionades amb el territori i el medi ambient.
Condicions del compromís:
- Per garantir i avaluar l'adequat compliment d’aquests compromisos
ens reunirem almenys un cop cada any per revisar aquest compromís.Hi
estem d’acord.
- En cas que no acomplim els compromisos presos:
¨Renuncio
a presentar-me en les properes eleccions.
¨i/o
ofereixo aquestes altres garanties: ..........................................................
....................................................................................................................
En representació per la Candidatura..CONVERGÈNCIA..I..UNIÓ
Nom i Cognoms ..Maria..Rodriguez..Cruells
A S.Vicenç.de.Torelló,el.24.de Maig
2007
Procediment:
Existiran dues el compromís signat: una per la candidatura i
una per l’entitat proposant.
Els compromisos signats es publicaran a www.valldelges.net i a www.nova.cat/compromisos.
Una proposta de:
Associació Vall del Ges.net- Ecologistes de Catalunya (valldelges@valldelges.net)
a partir d’una idea iniciada pel grup NoVA – NoViolènciaActiva
Veure altres compromisos signats: www.nova.cat/compromisos. COMENTARIS.
Com veieu gairebé estem d’acord amb tot ja que és bastant lògic i normal tot el que es demana. No obstant us fem alguna reflexió al respecte d’algun dels punts.
Pel que fa a l’apartat 1. no creiem que la solució sigui dissenyar-lo de nou. Us recordem que hi ha un treball molt important fet que és correcte i uns diners invertits que serien llençats.
Pel que fa a l’apartat 2.4. caldrà opinar en el moment en que és redacti la llei, però com que parlem de millora l’hem marcada.
Pel que fa a l’apartat 4.3. Nosaltres desconeixem el traçat d’aquest nou vial Roda-Torelló, per tant és fa difícil opinar. Podeu veure que també l’hem marcada. No sabem fins a quin punt és necessari. El fet d’enllaçar amb la C-17 s’ha de fer per Torelló, mai per Sant Vicenç, donat que aquest enllaç ja existeix per Conanglell.???
Pel que fa a l’apartat 4.4. Desconeixem el significat de les sigles PITC, però entenem que és tracta de potenciar el transport ferroviari. La nostra opinió és que seria fantàstic i per tant també l’hem marcada.
Referent al punt 5. Hem trobat molt interessant les 11 propostes per a la sostenibilitat local. No tenim cap dubte que el futur passa per portar a terme aquestes mesures.
Us demanem disculpes per no enviar-vos les respostes ahir dimecres tal i com ens deia l’enquesta, us l’¡envio per correu electrònic per agilitzar el procediment. Si cal us en passarem una copia firmada.
Gràcies.
Grup de CIU
Sant Vicenç de Torelló, 24 de maig de 2007.
___________________________________________________________________________________________________________________________
___________________________________________________________________________________________________________________________
MANIFEST EN DEFENSA DEL TERRITORI D'OSONA (19 de maig de 2007)
Osona, una comarca situada al cor de Catalunya, entre el mar i la muntanya, amb una gran diversitat de paisatges que li dóna una bellesa especial: amb nombroses masies, poblets envoltats de camps de conreu, turons alçats damunt del pla, altiplans als vorals, penya-segats vertiginosos, muntanyes imponents, boscos frondosos, rierols, rieres i rius sinuosos..., estroba actualment en perill.
El paisatge referent de la nostra identitat i cultura en els últims anys s’ha vist intensament pertorbat i, fins i tot, podria desaparèixer. L’afany a construir, creixent sense sentit, simplement per enriquir a uns quants, pot causar una total destrucció i transformació, i s’afegeix als forts danys per contaminació que ja pateixen les nostres terres, les nostres aigües i l’aire que respirem. Cal entendre el territori com un valor ecològic, cultural i patrimonial que no es pot reduir al simple valor monetari.
Nous blocs de pisos apareixen com bolets, nous barris escarxofats trenquen la fesomia de viles i pobles, la història es deixa abandonar per construir-hi a sobre. Autopistes, nous cinturons, noves problemàtiques amb els residus, contaminació atmosfèrica, línies elèctriques, amb interessos capitalistes, causen ferides irreversibles al territori i a la salut de les persones.
Tot aquest moviment, no només és de caire privat, ja que la majoria d’ajuntaments, també per afany de guanys immediats,defensen aquest nou model i des de la Generalitat, mitjançant el Pla Territorial Parcial de les Comarques Centrals, es proposen unes accions esgarrifoses.
Els ajuntaments i el consell comarcal estan obligats a revisar els seus objectius i els seus interessos de gestió del territori per posar-los al servei de la societat, cal un altre tipus de planificació! Cal buscar un nou model que trenqui amb l’exclusivitat urbanística i es basi en l’estalvi del consum de sòl, en la reducció de la mobilitat, en la convivència d’activitats en un mateix territori, en la cohesió social i en criteris ecològics. Cal vetllar per preservar els espais agrícoles, imprescindibles per raons ambientals, socials i culturals, així com per mantenir la qualitat de vida.
Els governs municipals no poden afrontar sols aquest canvi, cal que escoltin les reclamacions que se’ls fa des de la societat! Es vol una participació real en tot aquest procés.
Per tots aquests motius avui som aquí! Volem continuar vivint en una comarca amb identitat pròpia. No volem que converteixin els nostres pobles en ciutats dormitoris. Volem que els pobles siguin pobles, que els rius siguin rius i els boscos siguin boscos. No volem formar part d’un entramat dominat pel ciment, els cables elèctrics, l’asfalt, els maons i la contaminació.
Volem que la comarca segueixi avançant, però no de la manera que se’ns imposa des de “dalt”
La Coordinadora d’Entitats en Defensa del Territori de la comarca d’Osona demana i exigeix a les autoritats que es replantegi el model de desenvolupament imposat, que es vetlli per preservar el territori, i que s’iniciï un debat públic i vinculant sobre cada una de les problemàtiques que afecten a la comarca, informant clarament a la població sobre cada un dels processos i fomentant la participació ciutadana.
(Ara o Mai, Plataforma El Torrental, Grup de Defensa del Ter, Plataforma No a la MAT, Plataforma Antiincineradora de la Vall del Ges, Casa Mallol de St. Hipòlit, Plataforma Salvem les Adoberies i Plataforma Preservem la Guixa- Sentfores, Jovent de Viladrau)
Es promou “l’explotació d’una nova planta tipus d’aprofitament energètic de biomassa forestal mitjançant la generació d’electricitat”, utilitzant l’excusa de fer la concessió de l’actual tèrmica per a calefacció, la qual cosa obliga a multiplicar per deu la capacitat energètica de la planta( 23 Mwt), que alhora implica incrementar desmesuradament el nombre de tones de combustible a emprar (fins a 65.600 tones anuals), com també a construir una instal·lació nova en lloc de remodelar l’existent.
2.- ANTECEDENTS. VIABILITAT I INTERÈS SOCIAL DEL PROJECTE.
Aquest Plec de condicions per a un nou projecte de tèrmica no neix en el buit. No es pot obviar que es tractaria d’una tercer projecte en cinc anys, i que els dos anteriors ja van despertar una forta alarma social a la comarca.
Els projectes anteriors sempre han anat encaminats a projectes de grans dimensions com a mitjà d’aconseguir ingressos addicionals per a solucionar la deficitària economia municipal, més que no pas a resoldre el subministrament de calefacció , que sempre ha estat l’excusa.
Lamentablement, pensem que aquest Plec promou projectes que obvien la voluntat d’ una tèrmica dimensionada únicament a la calefacció i aigua calenta del municipi i exclusivament de biomassa forestal. Voluntat expressada per la població de la Vall del Ges, a través d’entitats cíviques i culturals, ajuntaments, partits polítics, Consell Comarcal d’Osona, Agenda XXI del Pla Estratègic de la Vall del Ges, Orís i Bisaura; com també de signatures, manifestos , etc.
3.- SOBRE ELS IMPACTES NEGATIUS PREVISIBLES. NECESSÀRIA APLICACIÓ DEL PRINCIPI DE PRECAUCIÓ.
El Plec de Condicions promou projectes que no tenen en compte factors de salut, mediambientals, de contaminació de l’aire, climàtics, geogràfics, socials, i que fan necessària l’aplicació del principi de precaució:
a- No preveu estudis previs epidemiològics,per tal d’establir comparacions en un futur si s’arribés a portar a terme el projecte, necessaris davant de qualsevol projecte que pugui afectar a la salut de les persones
b.- Promou un dimensionat excessiu per a les necessitats del subministrament de l’aigua sanitària i la calefacció del municipi.
c.- Impedeix que projectes amb altres tecnologies mediambientalment correctes hi tinguin cabuda i es tanca les portes a un ventall de possibilitats de fer viable l’actual tèrmica per a produir aigua calenta sanitària i calefacció.
d.- Obliga a construir una nova instal·lació i no contempla l’adequació de la planta actual.
e.- Quantitat excessiva i insostenible de la biomassa forestal a cremar: 65.600 tm. anuals .
Aquesta quantitat és aproximadament la que cremarien 16.000 vivendes per escalfar-se amb calderes individuals. És evident que per als 500 usuaris actuals és una proposta exagerada, desproporcionada i insostenible.
Cal recordar que la combustió/incineració es tracta d’un tractament finalista dels residus; segons l’estratègia comunitària de la Unió Europea s’ha de prioritzar la prevenció, reutilització i reciclatge dels materials per sobre de la valorització energètica; per tant, només s’ha d’incinerar allò que no es pot recuperar per cap altra tecnologia existent. Considerem que s’han de prioritzar les altres vies de valorització dels materials, per tant s’han d’excloure com a combustibles aquells materials dels contemplats susceptibles de ser recuperats materialment.
Creiem que una quantitat tal de la biomassa forestal pot tenir millors destinacions en la indústria que ser cremada.
Cal tenir em compte, a més, que aquesta tèrmica entrarà en competència amb la , ja prou afeblida indústria forestal del nostre país i pot ajudar a acabar-la d’ensorrar.
Passem a dependre d’un recurs fàcilment esgotable.
f- La biomassa és una solució pèssima per a la producció d’energia elèctrica.
La producció d’energia elèctrica per mitjà de biomassa, fins i tot quan aquesta és de qualitat, no deixa de ser un enorme malbaratament de calor que es perd majoritàriament a l’atmosfera i que contribueix a l’escalfament del planeta, amb l’emissió de gasos que provoquen l’efecte hivernacle. Aquest malbaratament s’accentua quan es tria per ubicar una tèrmica d’aquestes característiques un petit polígon industrial amb poques possibilitats de que les empreses puguin aprofitar la calor excedent.
La biomassa forestal, a microescala, pot ser un bon combustible per a produir aigua sanitària per un poble, però no ho és per a la producció d’electricitat perquè suposa una despesa energètica molt més alta
Així, la incineració de biomassa a escala industrial no seria un dels tipus de valorització més sostenibles, per dues raons fonamentals :
a.1. El rendiment energètic no és elevat.
a.2. Es valoritza l’energia, però a canvi s’emeten gasos d’efecte hivernacle (CO2, CO, CH4, NOx)
Les pèrdues en el rendiment energètic de la incineració de biomassa, són entre d’altres, les derivades de la transformació del calor produït en vapor a pressió, que mourà les turbines generadores d’electre (pèrdues termodinàmiques, fricció, pèrdues de càrrega, pèrdues per aïllaments deficients, etc.. ) i les pèrdues de calor al llarg de totes les etapes del procés.
g.- No es cremarà únicament biomassa forestal, com a màxim només un 70 % d’aquesta.
No és excusa que a causa de la rendibilitat es proposi de cremar altres residus, i subestimi d’aquesta manera una de les condicions reivindicades per la població .
h.- No condiciona la garantia de viabilitat de la biomassa forestal durant els 25 anys de durada del contracte.
i.- No s’estableix cap condició que garanteixi la proximitat del combustible com caldria en un projecte sostenible mediambientalment.
Per altra banda, cal tenir en compte criteris de sostenibilitat, de fluxos de fixació de CO2 a les masses forestals, de fluxos de transport de fusta des d’ indrets forans, i de fluxos de gasos emesos per aquestes fustes rostides fins a la darrera guspira.
Hem de valorar el que costa "fabricar" un quilo de fusta i el que costa cremar-lo (incloent-hi sempre el cost ambiental), i hem de veure si surten els números i si l'energia generada per les bio-incineradores prové només de residus "autòctons i sostenibles" o necessitarà altres fonts menys sostenibles i menys autòctones per a fer-ho rendible. La bondat o maldat de la planta de biomassa dependrà fortament dels fluxos, i si aquests no estan ben controlats i entra material que no se sap d'on és, o al final s'acaba cremant-ho tot, ambientalment la planta no servirà de res.
j.- No preveu demanar l’estimació de l’impacte mediambiental que produirà l’increment del trànsit ni del nombre de camions que implicarà el transport de tot el combustible.
k.- Presenta condicionants econòmics molt importants:
- Els 1.150.000 € de pagament previ fan molt difícil la
presentació de projectes petits per a assumir la calefacció de Sant Pere.
- La rendibilitat es basa fonamentalment en les primes per a instal·lacions de producció d’energia elèctrica, així com en el 30 % del combustible no forestal, en els “residus biomàssics”, que suposen un ingrés addicional.
l.- Els barems i la puntuació que presenta el Plec de Condicions valoren molt poc les qüestions mediambientals i d’emissions i no promocionen el projecte d’una planta destinada únicament a la calefacció, contràriament a la definició de la proposta. Puntuen excessivament el millor el rendiment econòmic per a l’ajuntament.
Hi manquen valoracions que puntuïn criteris com la proximitat de la biomassa , la garantia de la biomassa forestal al llarg de la durada del contracte , projectes que proposin la utilització exclusiva de biomassa forestal. No valoren projectes que apostin per una planta petita o pels que adeqüin l’actual tèrmica, com tampoc pels que presentin un menor consum de combustible, o l’ús d’altres energies alternatives i netes, com ara la geotèrmia, la metanització, etc. que ens consta que són factibles.
Els criteris de ponderació reflectits són excessivament amplis i inconcrets. Els apartats dels diferents grups de valoració no estan puntuats. Creen indefensió per als diferents projectes cara a objectivitzar la puntuació. Per posar un exemple, al grup de valoració “garanties”, dels 15 punts, ¿quins d’aquests estan destinats a valorar els apartats “garanties del procés”, “garanties de disponibilitat” i “emissions”? Els conceptes són tanmateix confusos. Un exemple: què significa “import de la inversió” ? Puntua més com més alta o més baixa sigui aquesta?
m.- De nou s’obvien els criteris geogràfics i ambientals per a una ubicació adequada d’una planta de les característiques que es proposen.
La planta s’ubicarà a la petita zona on viuen la majoria dels 17.000 habitants de la Vall del Ges. Amb el greuge de proximitat a les vivendes de les poblacions de Sant Pere (500 m. aproximadament), de Sant Vicenç (menys de 1000 m.) i de Torelló ( 2 km.) La resta de la vall, força despoblada, és un paisatge de gran bellesa, que constitueix un PEIN, i que aplega el Collsacabra, el Puigsacalm i Bellmunt.
Comparteix característiques comunes amb la restade la Plana de Vic: nombroses boires (uns 100 dies a l’any, segons Jaume Font i Garolera “Pla Estratègic Osona XXI” la inversió tèrmica que no permet elevar-se les capes baixes de l’atmosfera, més fredes, i tindrem un hivernacle que fa que la Plana tingui un índex de contaminació superior a la mitjana de Catalunya, sense que la seva industrialització estigui, tanmateix, per sobre d’aquesta mitjana.
Per posar un exemple, l’estació de Manlleu, la més propera a la vall del Ges, presenta el segon nivell més alt de contaminació per ozó de la setantena d’estacions dels Països Catalans, durant el 2005. S’han enregistrat concentracions d’ozó per damunt del nivell que la Unió Europea considera perjudicial per a la salut en 57 ocasions, concentrant-se sobretot en els mesos de juny, juliol i agost.
Un estudi de la contaminació atmosfèrica a St. Vicenç de Torelló” situat a 1,2 km de la central fet per la Diputacióde Barcelona, fet l’estiu de 2003 corrobora les dades anteriors: La presència d’ozó (O3) se salta durant la major part de l’estiu quasi tots els llindars establerts pel Decret 1494/1995 menys el d’alerta a la població”. És a dir que excedeix els llindars de “protecció a la salut”, “informació a la població” i “protecció a la vegetació”.
També senyala aquest estudi que les partícules PM10 han assolit valors alts i que “és probable que al llarg de l’any es superin els valors límits legislats”. Aquests valors coincideixen amb la Diagnosi del Pla Estratègic de la Vall del Ges, Orís i Bisaura del 2004.
Volem afegir de nou paraules de J.Font i Garolera, al “Pla Estratègic Osona XXI”: “Algunes particularitats del clima comarcal (d’Osona) com la inversió tèrmica, la zona afectada per les boires i la seva persistència mereixen un estudi acurat, sobretot per la seva incidència en la relació amb els cultius, la localització d’indústries i les noves tendències del poblament”. El mateix autor, també al “Pla estratègic d’Osona”afirma: “ la inversió tèrmica fa poc aconsellable, en tot cas, la localització d’indústries que emetin fums o gasos”
A més, la combustió que es planteja a de Sant Pere, suposarà la mobilització de “ CO2 i CO , entre d’altres compostos , (addició, per tant, de carboni al cicle ecològic global ),” amb el que s’incrementarà l’efecte hivernacle, causa de l’escalfament global.
n.- La legislació aplicable que es preveu (P.T. 3.5 ) no inclou normatives que exigeixen un nivell més alt de control, del medi i de les emissions.
Mentre no existeixi cap normativa concreta aplicable a les incineradores-valoritzadores de biomassa, demanem que s’exigeixi en el Plec l’aplicació de la normativa més restrictiva possible, com ara el
“Real Decreto 653/2003 (BOE 14 junio 2003) sobre incineración de residuos”, sobretot pel que fa a les autoritzacions, medicions i compliment dels valors límit d’emissions a l’atmosfera o
I en allò que la complementi el:”Real decreto 1088/1992, de 11 de setiembre, que limita las emisiones procedentes de las instalaciones de incineración de residuos municipales”
o.- La Comissió de seguiment mediambiental hauria de representativa i preveure comptar amb entitats que vetllen pel mediambient.
També creiem que caldria fer arribar, a aquestes entitats, la informació sobre les emissions a l’atmosfera i el registre del combustible d’entrada a la planta.
Igualment, i a més de la proposta base, s’obra a concurs la possibilitat de plantejar una solució alternativa d’acord amb el previst en el punt 3.6 del plec de clàusules tècniques, a desenvolupar exclusivament per part del concursant.
En resum doncs:
a)és objecte del concurs la gestió de l’actual servei amb les instal·lacions actuals;
b)però a més, el concessionari ha de formular uns proposta per a la construcció d’una nova planta, d’acord a les prescripcions tècniques del plec adjunt – si bé s’admet la possibilitat d’una solució alternativa;
c)el conjunt de les noves i velles instal·lacions seràn explotades pel concessionari, i al final de la concessió, revertiran a l’ens local.
Entenem que deixar oberta una “solució alternativa” en un dels elements bàsics del contracte, com és l’objecte, comporta la nul·litat del mateix.
ARTICLE 3.3. La gestió del servei permetrà el concessionari convertir-se en gestor de residus sòlids -d’acord amb la catalogació com a residu que té aquest tipus de combustible- en la planta de generació, d’acord a la normativa sectorial específica, i t